Fer una presentació amb èxit

Fer una presentació amb èxit

Fer una presentació amb èxit, davant d’una audiència que ens mira, ens escolta i ens “jutja o avalúa” és possible. No dic pas que sigui la cosa més fàcil i senzilla del món, però tampoc no és res extremadament difícil ni, encara menys, una missió impossible.

A Comunica, un dels objectius principals del mètode de treball consisteix en conèixer quins elements es posen en funcionament sempre, absolutament sempre, quan comuniquem qualsevol cosa. Què és allò que succeeix al nostre cervell quan, en una situació quotidiana, transmetem informació a un o varis interlocutors: És a dir, quines eines fa servir la nostra màquina central per dir o explicar un fet, una acció o un esdeveniment. Si som capaços d’identificar aquests processos inconscients, de sobte i quasi màgicament, se’ns obrirà una finestra enorme de possibilitats perquè esbrinarem fins a quin punt podem tenir el control sobre com ens comuniquem, quines eines fem servir i amb quin objectiu les volem fer servir.

Sabies, per exemple, que tot el que diem és sempre la resposta a una autopregunta prèvia? I sabies que tot el que comuniquem és sempre fruit d’una emoció? Aquests 2 factors són pilars fonamentals per entendre què és comunicar i, a partir d’aquí… tota la resta. Un altre dia dedicaré un article a aquestes dues característiques fonamentals, perquè és tan interessant i extraordinari que bé mereixen un capítol exclusiu.

Ara permeteu-me que a continuació us presenti dos exemples d’èxit amb persones, cada una molt diferent entre sí, que han passat per Comunica Barcelona en els últims mesos:

Dos casos d’èxit

 

Beth Pujol

Una de les persones més joves que han passat per Comunica!. Amb 18 anys, la Beth era finalista delPremi UB-Ferran Adrià que convoca, des de l’any 2009, la Universitat de Barcelona per treballs de recerca de Batxillerat que tractin aspectes relacionats amb la nutrició i l’àmbit alimentari en general. La final era el dia 12 de juliol i em va contactar amb el mes ja començat… no teníem ni deu dies per preparar-ho! Afortunadament, la Beth ja havia fet la presentació un piló de vegades en eliminatòries prèvies, tenía molt clar el guió i vam poder centrar-nos (intensivament pel poquíssim temps disponible) en el com. Vam dedicar molta feina a la vocalització, al ritme “No corris tant, Beth!!”, i al llenguatge gestual. Finalment va arribar el dia i el seu treball titulat Yummy, el sentit dels aliments va quedar en una magnífica quarta posició (de 63 aspirants) on, una vegada més, tant el jurat com el públic assistent van destacar la qualitat de la seva posada en escena.

Aniol Esteban

Aquest estudiant d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (UB) va venir per primera vegada a Comunica! en plena primavera passada. Degut als seus estudis, cada vegada amb més freqüència havia de sortir a l’escenari i “passar el calvari” de parlar davant de companys i professors. Degut a causes vàries, l’Aniol no es sentia gens còmode fent-ho i això repercutia en el resultat final. A més, a finals de juny hauria de fer la defensa oral del seu treball de final de grau i volia, no només no passar-ho malament sino fins i tot, si era possible, gaudir l’experiència. Certament, ens va caldre treballar molt, amb paciència i tenàcitat però l’Aniol, que és una persona molt intel·ligent, de mica en mica va començar a identificar les eines comunicatives que tenia a l’abast, va atrevir-se a fer-les servir i això li va donar la confiança necessària per arribar al dia D amb totes les garanties. El seu treball, titulat La poesia amorosa de Miquel Àngel, va obtenir una qualificació d’aquelles que imprimeixen a la cara un somriure permanent, va quedar molt satisfet de les sensacions que va tenir durant la defensa del treball i em va comentar que van ser vàries les persones que el van felicitar destacant lo segur, convincent i tranquil que se’l veia. Jo també et felicito Aniol!

Aprendre a parlar amb ordre per parlar millor en públic

Aprendre a parlar amb ordre per parlar millor en públic

Aprendre a parlar amb ordre és un dels molts elements que entren en joc a l’hora de tenir una bona oratòria. Tot i que pugui semblar una obvietat (que ho és) no resulta pas tan senzill aplicar aquesta màxima, sobretot quan entren en joc els nervis provocats per una circumstància determinada com pugui ser un discurs, un exàmen o una presentació de projecte.

En el moment de posar en pràctica aquest ordre, sempre ens serà de gran ajuda haver fet prèviament un bon treball de guió, procurant tenir el més clar possible quina és la clau del missatge que pretenem traslladar, com a emissors, a qui volem que rebi aquest missatge; què i per a què diem unes coses i no unes altres, destriar el gra de la palla, sintetizar i cercar la simplicitat gramatical tant com sigui possible. És gràcies a aquest “autofavor” que fem al propi cervell que podrem, ara sí, començar a construir el discurs amb una bona base, partint d’allò més concret fins desenvolupar cada idea amb tanta riquesa i poètica com volguem.

Ara bé, per escriure això que acabo d’explicar m’he basat en la premisa prèvia de que disposem d’un guió basat en  la presentació oral que farem però, què succeeix si aquesta exposició es basa en l’improvització, en la rapidesa de reflexos, en el debat? Què passa si no disposem d’aquesta plantilla, d’aquest recorregut a seguir que ens permet saber el terreny que trepitgem a cada moment? Com podem practicar i treballar aquest ordre? Res millor que l’exemple de la Judith Aparicio per explicar-ho.

Aprendre a parlar amb ordre és possible

Vaig conèixer la Judith a finals de 2015. Va venir a Comunica per recomanació d’en Francesc Blasco, qui ja feia uns quants mesos que s’entrenava fent classes particulars. Una de les meves obligacions consisteix (primer) a identificar el més aviat possible quines són les característiques comunicatives de la persona que assisteix a les meves classes i (segon) traçar la línia de treball a seguir en cada cas concret. He de reconèixer que el primer em va resultar més senzill que el segon: La Judith és una dona molt emocional i, tot i que a priori això és quelcom favorable a l’hora d’entrenar, ja que sovint em trobo amb la dificultat contrària, és a dir, que la gent “és massa cerebral”, es controlen en excés i costa que es deixin anar, en el cas de la Judith aquest alt grau d’emotivitat provocava una excessiva dispersió que dificultava la concentració i la concrecció en la transmissió del missatge. Tot un repte, vaja.

A treballar!

Si sovint demano als meus alumnes que es llencin a la piscina, que siguin atrevits, que es deixin anar i que tirin les parets de Comunica a terra si cal, en el cas de la Judith la feina a fer ha anat gairebé en la direcció contrària. I dic gairebé perquè, sens dubte, la Judith s’ha atrevit a saltar sense xarxa quan li he demanat, oh i tant! però en un sentit molt diferent al que acostumo a treballar en la majoria de casos.

Calia posar ordre i per aconseguir-ho hauriem de treballar de valent. Tot i que de vegades hem tingut sessions una mica dures, poc a poc vam anar trobant la veta bona, fent una feina molt encaminada a treballar la concentració, el control i la calma per afavorir el parlar amb ordre i assolir una comunicació de més qualitat. Cal dir que sense l’entusiasme i l’actitud tan positiva de la Judith no hauria estat possible començar a veure l’objectiu a l’abast. Gràcies per tant Judith per la teva bona predisposició i per ajudar-me a aconseguir-ho!

Sense por a parlar en públic

Sense por a parlar en públic

Hi ha persones que tenen dificultats a l’hora d’enfrontar-se a una audiència, por a parlar en públic. Aquesta és una de les raons per les quals més gent es posa en contacte amb Comunica. Aquesta dificultat pot anar des d’una petita incomoditat al pànic més absolut i cada cas ha de tractar-se amb la màxima cura i respecte per aconseguir, amb feina i esforç, l’objectiu: que aquesta pedra a la sabata sigui cada vegada més petita.

Per què hi ha por a parlar en públic?

Els humans som animals i, com a tals, sentim i patim. És a dir, com ens relacionem amb el nostre entorn té una vinculació directa amb allò que sentim. Però (i molt important) el que ens fa diferents a nosaltres els humans de la resta d’animals és, entre d’altres coses, que tenim judici propi. Podem valorar si una acte, una acció, és bona o dolenta i quines conseqüències tindrà per nosaltres mateixos aquesta decisió; som capaços d’anticipar què passarà, som capaços d’analitzar com ens afecta un fet, sigui aquest fet produït com a conseqüència directa d’una acció pròpia o d’una acció aliena. Això és bo, molt, fonamental entre d’altres coses per arribar on hem arribat com a espècie animal, que no és poc. Arribar a la conclusió de que fer servir la roda per moure objectes facilita moltíssim la feina no és fruit de la sort o la casualitat, sino de l’anàlisi racional, de la capacitat humana de predir, preveure i imaginar.

Però ep! no ho oblidem, com deia abans, som animals. No som pas gaire diferents (en el fons) d’un gat o un gos. Tenim emocions. I és la barreja d’allò que ens fa humans (la capacitat de judici) més la virtut d’emocionar-nos el que fa (provoca) que tinguem por a l’aigua, a la foscor o a parlar en públic.

 

El cas de la Júlia Oriol

La Júlia em va contactar a finals de febrer. El seu cas, a priori, com tants d’altres: “No sé per què però em bloquejo, no dic les coses com m’agradaria, tinc la sensació de que no ho faig bé…” De seguida però vaig constatar que la Júlia té dues magnífiques virtuts: Talent i valentia. Talent perquè poques vegades m’he trobat amb persones que captin amb tanta facilitat el joc de les emocions, comprendre què significa navegar per l’infinit ventall emocional de la comunicació i per què tot allò que diem és sempre fruit d’una emoció (la que sigui, però sempre és així i en qualsevol circumstància), la seva capacitat de cercar “a la caixa d’eines”, trobar l’eina, identificar-la i (ara ve la valentia) atrevir-se a fer-la servir. Ens hem d’atrevir a saltar a l’aigua per descobrir que no ens ofeguem, cal apagar el llum i quedar-se a les fosques per comprovar que no hi ha monstre, cal enfrontar-se a l’audiència que ens intimida per veure com la caixa d’eines sempre és a l’abast. La caixa d’eines forma part de l’autojudici (en positiu) que podem i hem de fer servir; forma part de la capacitat racional de mesurar les nostres forces, saber de quines armes disposem i fer servir la més eficaç segons la necessitat.

Superant la por a parlar en públic.

Des que va venir el primer dia, “només” ha tingut una presentació a la universitat que, pel que em va dir, va anar prou bé (jo estic bastant segur de que va anar fins i tot millor del que es pensa) però, evidentment, la feina feta durant les sessions d’entrenament a Comunica no anava destinada exclusivament a ser aplicada durant aquella presentació i les que vinguin: Bona part dels deures que tenia a fer entre sessió i sessió, consistien a aplicar allò treballat al seu dia a dia en les relacions interpersonals quotidianes. Hem treballat ja gairebé 20 hores i d’aquí poc donarem per finalitzada aquesta primera etapa, és hora de volar sola i deixar afiançar la feina feta. És possible que d’aquí uns mesos ens tornem a veure (l’entrenament no acaba mai) i si és així serà molt interessant comprovar com ha anat madurant el procés de treball fet durant aquests mesos.

Ha estat un gustassu Júlia! Gràcies i fins aviat!

El desig de compra

El desig de compra

En què es basa el desig de compra? Només en el producte ofert? No pas. Ni de lluny, de fet. Dos dels factors clau per aconseguir finalitzar amb èxit una operació de venda són la generació d’expectativa i de confiança.

Aquests dos elements no rauen en el simple fet de ser esmentats. Qualsevol pot dir “Això t’anirà molt bé, confia en mi”  però si aquesta frase no va acompanyada de res més, d’allò que fa que qui ho escolta veritablement senti el desig i la confiança per dur a terme l’acció de comprar, el més probable és que aquest fet no s’arribi a produir. Així doncs, com podem aconseguir despertar aquest impuls de compra en qui rep el missatge? Parlant des de l’autenticitat.

L’exemple d’en Josep Maria

En Josep Maria “Mia” Canals és agent financer. Com a tal, una part fonamental de la seva activitat professional no és només gestionar de la millor manera el patrimoni dels seus clients, sino que tot comença pel moment en que aquests hi han de depositar la seva confiança. Amb els diners no s’hi juga, s’hi treballa! Plans de pensions, renda fixa, renda variàble, fons d’inversió… Pels profans en la matèria, alguns (o tots) d’aquests termes ens poden resultar aliens, extranys, desconeguts… però en canvi tots sabem molt bé el que costa estalviar cuatre duros i, si hem de permetre que algú gestioni el nostre capital, és fonamental confiar en que la persona escollida farà tot el possible per obtenir la màxima rendibilitat a la inversió efectuada.

Amb en Mia estem fent una feina molt interessant. Hem “destruit” el clitxé, el discurs basat en que tot es basa en les paraules dites, suposadament adequades i basades en la imatge correcta del que un agent financer ha de ser. Hem anat a la recerca de l’origen, de l’autenticitat; hem jugat a ser nens, a ser clowns, a parlar amb el llenguatge natural i quotidià que fem servir amb els amics. Hem treballat (i seguim) per trobar un nou ritme, una gestualitat rica i una empenta nova basada en un fort treball emocional. És a dir, hem destruït l’embolcall, quedant-nos amb l’essència del missatge comprenent que, si surt de dins és autèntic. A partir d’aquí, de la troballa d’aquesta autenticitat, podem tornar a construir de nou i transmetre un missatge que desperti desig i confiança en l’interlocutor.

En Josep Maria ha completat ja els seu primer paquet de 10 hores d’entrenament i acaba de renovar per 20 hores més l’entrenament de les seves habilitats comunicatives i d’oratòria amb Comunica. Aprofito aquest espai per agraïr-li de nou la confiança i per felicitar-lo pel seu esforç, determinació i progrés assolit.

Seguim entrenant!

La comunicació al món del dret

La comunicació al món del dret

Hi ha persones, cinèfiles o no, que acostumen a tenir predil·lecció per un gènere cinematogràfic i, a l’hora d’escollir quina peli anar a veure al cinema o des del sofà de casa, tenen molt en compte aquest aspecte. Un dels gèneres (no esmentat abans) que arrosega més seguidors és el conegut popularment com “d’advocats” o “judicials”. Títols imprescindibles d’aquest gènere són 12 homes sense pietat, Alguns homes bons, Matar un russinyol o Testimoni de càrrec entre moltes d’altres. Per que pel·lícules com aquestes siguin recordades i recomanades fins i tot dècades després de la seva estrena, és imprescindible que, d’entre molts factors, tinguin un bon guió i bones interpretacions. És a dir, si ens centrem només en les escenes d’aquestes pel·licules que es refereixen exclusivament a la celebració del judici, és de vital importància que les preguntes i respostes formulades pels personatges que interpreten els papers d’advocats, no només siguin “correctes” en el sentit estrictament gramatical, sinó que és fonamental des d’on surten aquestes preguntes, quin és el treball emocional que permet encertar el botó que provoca en l’interlocutor (l’acusat, el defensat, el jurat…) l’efecte desitjat, allò que fa que qui rep el missatge “senti” la influència, la força il·limitada d’allò dit.

L’exemple de l’Olga

Per què aquesta llarga introducció? És hora que us presenti a l’Olga Caballol i, sí, és advocada. L’Olga és de Manresa però exerceix a Solsona. Quan es va posar en contacte amb Comunica, em va dir a què es dedicava i per a què volia entrenar les seves habilitats comunicatives, parlar en públic i, al cap i a la fi, desenvolupar una tècnica oratòria més potent que li permetés enfrontar els judicis amb més seguretat i força, vaig pensar: “César, això promet”. I vaja si prometia!

Durant les primeres sessions, vam centrar la feina en la tasca crucial de prendre consciència de quina és la comunicació espontànea, perquè es produeix, què significa i com modular-la. Diferenciar el QUÈ del COM, cercar la veracitat en allò que diem gràcies al treball emocional i a l’adquisició d’eines interpretatives de la tècnica actoral que és en la que es basa el sistema de treball de Comunica. De mica en mica, vam començar a fer teatre tot jugant amb potencials escenaris dels seus propers judicis, basant-nos en casos reals i les possibles preguntes i respostes. De quantes maneres pot arribar a fer-se una mateixa pregunta fent servir sempre les mateixes paraules? (el QUÈ) De moltes, moltíssimes (el COM). I totes i cada una d’elles surten des d’un lloc diferent, manifesten una intenció única i per tant (i molt important) provoquen un efecte diferent en l’interlocutor. Si dominem aquest aspecte, serem molt forts.

L’Olga acaba de renovar el seu paquet d’entrenament a Comunica per 20 hores més. Resulta molt satisfactori veure i comprovar com els resultats arriben i amb l’Olga ho estem aconseguint. Aprofito aquestes línies per agrair-li de nou la confiança depositada, des del convenciment de que tot just ara estem començant a recollir els primers fruits i que la gran collita arribarà aquesta temporada.

Seguim treballant Olga!

Les emocions i la comunicació

Les emocions i la comunicació

Les emocions i la comunicació van de la mà. Comunica té el plaer de presentar-vos a la Júlia Martínez, educadora infantil de Sabadell que va començar a entrenar les seves habilitats comunicatives a principis de 2016.

És gratificant trobar-se amb persones alegres i treballadores, així és la Júlia. Em va contactar perquè deia que tenia la sensació que, de vegades, quan havia de fer una reunió o presentació pública amb pares i mares de l’escola on treballa, el feedback que rebia implícitamet per part de la seva audiència era que “potser se’ls fa llarg allò que explico”. Certament, a la Júlia no li falta ni empenta ni ganes de fer-ho bé i, a més, es nota que li agrada la feina que fa.

Com estem treballant?

Per aconseguir-ho, estem fent una feina molt interessant a nivell emocional. Com un mateix missatge (el QUÈ diem) pot ser dit des de moltíssims llocs de sortida, donant lloc a multitud de punts d’arribada (el COM es tradueix allò que diem): Jugar amb la comunicació del missatge partint d’un “personatge” que puguir ser entusiasta i analitzar les característiques de com s’ha comunicat el missatge gràcies al joc de l’emoció que hem anomenat entusiasta; repetir-ho amb un altre personatge jugant amb una emoció que anomenen passiva i analitzar les característiques comunicatives d’aquet estat emocional. Veure què aporta cada una d’elles, no caure en l’error de pensar que una “és bona” i l’altra “és dolenta” perquè qualsevol és bona si és autèntica. Jugar a agafar elements i trets característics que hem trobat en ambdúes emocions per quedar-nos amb allò que més ens interessa a cada moment. Conèixer, al cap i a la fi, què és allò que fa veritable la comunicació (i per tant eficaç, creïble, potent, interessant…), comprendre perquè som autèntics si parlem “des de les entranyes” i traslladar, tot plegat, al nostre discurs conscient.

Benvinguda a Comunica! Júlia!, seguim treballant!