Per què comuniquem: l’objectiu que compartim amb qualsevol ésser viu
Fes-te una pregunta senzilla: quin és l’objectiu més important que tens ara mateix? Segurament no hi has pensat mai en aquests termes, perquè és un objectiu tan bàsic que ni el notem. És el mateix objectiu que tenen totes les persones de Barcelona, totes les persones del planeta, i, de fet, tots els éssers vius que hi ha avui a la Terra: sobreviure.
Respirar és imprescindible per sobreviure. I comunicar-nos també ho és. No és una decisió que prenguem conscientment cada matí. Si jo, ara mateix, decidís marxar d’una sala sense dir res, ja t’estaria comunicant alguna cosa. Tots els éssers vius comuniquen, cadascun a la seva manera —la nostra, com a espècie, és la més complexa de totes—, però ningú se n’escapa.
Som biològicament idèntics a fa 200.000 anys
Aquí ve la part que sol sorprendre més a qui ve a les meves classes. Els homo sapiens vam aparèixer fa uns 200.000-300.000 anys, segons el registre fòssil de l’espècie. En termes de vida a la Terra, això és ahir. I som biològicament pràcticament iguals que aquells primers humans.
El que ha canviat a una velocitat brutal és la nostra evolució cultural i tecnològica, no la biològica. La vida al segle XVIII s’assemblava molt més a la del segle XVI que la teva vida s’assembla a la dels teus avis. I cada vegada anem més ràpid. El nostre cervell, en canvi, continua funcionant amb el mateix manual d’instruccions de fa dos-cents mil anys: sobreviure per damunt de tot.
Per què sentim por quan comuniquem en públic
Un dels estats emocionals més primaris, i que està directament lligat a la supervivència, és la por. La por és un mecanisme de defensa que s’activa quan ens trobem davant de circumstàncies de les quals no coneixem les conseqüències.
Imagina que has de fer una exposició oral demà i et poses molt nerviós. Des d’un punt de vista racional, saps perfectament que no et passarà res greu. Però des d’un punt de vista emocional, el teu cos té la necessitat primària de fugir. I això passa perquè les emocions són molt més poderoses que la raó.
Si la raó anés sempre per davant de l’emoció, la vida seria molt més avorrida (i, sincerament, també més senzilla). Simplement analitzaríem que no tenim cap motiu real per patir i no ens posaríem nerviosos. Però no funcionem així.
El cervell que t’avisa de perills que ja no existeixen
Aquest mecanisme es veu encara més clar quan pensem en el futur. Imagina que tens una entrevista de feina demà i, a l’anterior, et vas entrebancar molt i ho vas passar malament. És fàcil que aquella nit no puguis dormir bé, pensant que et tornarà a passar el mateix.
Aquí no hi ha cap seguretat real en anticipar aquest futur: només neguit. I passa perquè segueix lligat a la supervivència. El teu cervell, que continua sent el mateix de fa 200.000 anys, interpreta: «no hi vagis, ho passaràs fatal, et tornaran a passar aquelles coses». Si fóssim un cèrvol que sent una amenaça al bosc, la decisió seria purament emocional i sortiríem corrent sense pensar-ho. Però tenim una cosa que el cèrvol no té: la capacitat de prendre decisions conscients, d’analitzar i d’imaginar el futur amb perspectiva. Puc pensar: «si no hi vaig, segur que no obtinc la feina, i em sentiré frustrat». I això em dona el valor per anar-hi igualment.
Per què comuniquem: la conclusió pràctica
Entendre per què comuniquem —i per què sentim el que sentim quan ho fem— és el primer pas per treballar-hi de veritat. No es tracta d’eliminar la por o el nerviosisme abans de parlar en públic, perquè això seria anar en contra de com estem fets. Es tracta d’entendre d’on ve aquesta reacció per poder gestionar-la, en lloc que ella et gestioni a tu.
Aquest és exactament el punt de partida de les meves classes particulars d’oratòria: no treballem per convertir-te en algú que no sent res, sinó per ajudar-te a comunicar-te bé precisament sabent que ets un ésser humà amb emocions que, moltes vegades, van molt per davant de la raó.
Article basat en la conferència «Les emocions i la comunicació» de César Rojas. Impartida a l’Associació Tartamudesa Catalunya