Alumnes

Un treball de fi de grau. Una defensa de tesi. Una presentació davant del comitè de direcció. Unes oposicions. Un parlament al casament del teu germà. Un míting. Són situacions molt diferents i les persones que arriben a Comunica per preparar-les tenen una cosa en comú: volen parlar en públic amb confiança i saben que el que fan ara no arriba com volen.

Des del punt de vista de la comunicació, totes són el mateix

Sembla que no. Sembla que defensar una tesi davant d’un tribunal no s’assembla gens a fer un brindis, i que vendre un projecte a un client és una altra cosa.

Preparar una exposició oral per presentar un projecte personal o per donar classe a la universitat és, en essència, el mateix exercici: tot té com a objectiu emocionar l’altre, i fer-ho des de la confiança i la generositat. Canvia el vocabulari, canvia la roba, canvia la sala. No canvia el que has de fer amb la veu, amb el cos i amb els nervis.

Per això no cal una tècnica diferent per a cada situació. Cal entendre com funciona el mecanisme una vegada.

La confiança no es decideix

Aquesta és la part que costa més d’acceptar.

Les emocions són reaccions espontànies que experimentem davant d’un estímul, i no apareixen d’una manera o d’una altra a voluntat de cadascú. No pots decidir si estàs trist, content, nerviós o enamorat. Per tant, decidir estar bé i parlar en públic amb confiança tampoc no és possible.

El que sí que depèn de tu és entrenar. Aprendre què és comunicar, quin paper hi juguen les emocions i com funciona tot plegat. Quan ho comprens, deixes d’estar a mercè d’una cosa que no controles i comences a tenir-hi eines. Això no és una promesa de tranquil·litat: és una promesa de recursos.

Un objectiu amb data, o un entrenament de fons

Hi ha dues maneres d’arribar aquí, i totes dues són legítimes.

La primera és tenir una data al calendari: la defensa és d’aquí a sis setmanes i vols arribar-hi preparat. Es treballa aquell discurs concret, amb aquell tribunal i aquella sala. Tens tota la informació a la pàgina de preparar exposicions orals.

La segona és no tenir data. Hi ha qui ve perquè la seva feina consisteix a exposar contínuament i vol deixar de patir cada vegada. Aquest entrenament dura mesos, de vegades anys, i el resultat no és un discurs: és una altra manera d’estar davant dels altres.

Un avís honest: un curset de cap de setmana pot ser un bon complement, però no permet adquirir uns fonaments sòlids. Cal entrenar amb constància, sense fórmules màgiques.

Com es treballa

El mètode ve del teatre. Un actor no puja a l’escenari a improvisar què sent: decideix des de quina emoció construeix cada escena, i després té la tècnica per sostenir-la. Aplicat a una exposició oral, això vol dir triar quina reacció vols provocar i construir el discurs des d’aquí, en comptes d’escriure un text i esperar que funcioni.

Si vols veure el procés desglossat, l’explico pas a pas a l’article sobre com preparar una exposició oral.

La feina es fa en classes particulars d’oratòria. És el format que permet treballar el teu discurs i no un exemple genèric.

La primera classe és gratuïta

Vine a fer una classe de prova, sense compromís. Porta el que estiguis preparant, encara que estigui a mitges. En una hora veuràs si això et serveix.