Hi ha persones, cinèfiles o no, que acostumen a tenir predil·lecció per un gènere cinematogràfic i, a l’hora d’escollir quina peli anar a veure al cinema o des del sofà de casa, tenen molt en compte aquest aspecte. Un dels gèneres (no esmentat abans) que arrosega més seguidors és el conegut popularment com “d’advocats” o “judicials”. Títols imprescindibles d’aquest gènere són 12 homes sense pietat, Alguns homes bons, Matar un russinyol o Testimoni de càrrec entre moltes d’altres. Per que pel·lícules com aquestes siguin recordades i recomanades fins i tot dècades després de la seva estrena, és imprescindible que, d’entre molts factors, tinguin un bon guió i bones interpretacions. És a dir, si ens centrem només en les escenes d’aquestes pel·licules que es refereixen exclusivament a la celebració del judici, és de vital importància que les preguntes i respostes formulades pels personatges que interpreten els papers d’advocats, no només siguin “correctes” en el sentit estrictament gramatical, sinó que és fonamental des d’on surten aquestes preguntes, quin és el treball emocional que permet encertar el botó que provoca en l’interlocutor (l’acusat, el defensat, el jurat…) l’efecte desitjat, allò que fa que qui rep el missatge “senti” la influència, la força il·limitada d’allò dit.

L’exemple de l’Olga

Per què aquesta llarga introducció? És hora que us presenti a l’Olga Caballol i, sí, és advocada. L’Olga és de Manresa però exerceix a Solsona. Quan es va posar en contacte amb Comunica, em va dir a què es dedicava i per a què volia entrenar les seves habilitats comunicatives, parlar en públic i, al cap i a la fi, desenvolupar una tècnica oratòria més potent que li permetés enfrontar els judicis amb més seguretat i força, vaig pensar: “César, això promet”. I vaja si prometia!

Durant les primeres sessions, vam centrar la feina en la tasca crucial de prendre consciència de quina és la comunicació espontànea, perquè es produeix, què significa i com modular-la. Diferenciar el QUÈ del COM, cercar la veracitat en allò que diem gràcies al treball emocional i a l’adquisició d’eines interpretatives de la tècnica actoral que és en la que es basa el sistema de treball de Comunica. De mica en mica, vam començar a fer teatre tot jugant amb potencials escenaris dels seus propers judicis, basant-nos en casos reals i les possibles preguntes i respostes. De quantes maneres pot arribar a fer-se una mateixa pregunta fent servir sempre les mateixes paraules? (el QUÈ) De moltes, moltíssimes (el COM). I totes i cada una d’elles surten des d’un lloc diferent, manifesten una intenció única i per tant (i molt important) provoquen un efecte diferent en l’interlocutor. Si dominem aquest aspecte, serem molt forts.

L’Olga acaba de renovar el seu paquet d’entrenament a Comunica per 20 hores més. Resulta molt satisfactori veure i comprovar com els resultats arriben i amb l’Olga ho estem aconseguint. Aprofito aquestes línies per agrair-li de nou la confiança depositada, des del convenciment de que tot just ara estem començant a recollir els primers fruits i que la gran collita arribarà aquesta temporada.

Seguim treballant Olga!

Les emocions i la comunicació van de la mà. Comunica té el plaer de presentar-vos a la Júlia Martínez, educadora infantil de Sabadell que va començar a entrenar les seves habilitats comunicatives a principis de 2016.

És gratificant trobar-se amb persones alegres i treballadores, així és la Júlia. Em va contactar perquè deia que tenia la sensació que, de vegades, quan havia de fer una reunió o presentació pública amb pares i mares de l’escola on treballa, el feedback que rebia implícitamet per part de la seva audiència era que “potser se’ls fa llarg allò que explico”. Certament, a la Júlia no li falta ni empenta ni ganes de fer-ho bé i, a més, es nota que li agrada la feina que fa.

Com estem treballant?

Per aconseguir-ho, estem fent una feina molt interessant a nivell emocional. Com un mateix missatge (el QUÈ diem) pot ser dit des de moltíssims llocs de sortida, donant lloc a multitud de punts d’arribada (el COM es tradueix allò que diem): Jugar amb la comunicació del missatge partint d’un “personatge” que puguir ser entusiasta i analitzar les característiques de com s’ha comunicat el missatge gràcies al joc de l’emoció que hem anomenat entusiasta; repetir-ho amb un altre personatge jugant amb una emoció que anomenen passiva i analitzar les característiques comunicatives d’aquet estat emocional. Veure què aporta cada una d’elles, no caure en l’error de pensar que una “és bona” i l’altra “és dolenta” perquè qualsevol és bona si és autèntica. Jugar a agafar elements i trets característics que hem trobat en ambdúes emocions per quedar-nos amb allò que més ens interessa a cada moment. Conèixer, al cap i a la fi, què és allò que fa veritable la comunicació (i per tant eficaç, creïble, potent, interessant…), comprendre perquè som autèntics si parlem “des de les entranyes” i traslladar, tot plegat, al nostre discurs conscient.

Benvinguda a Comunica! Júlia!, seguim treballant!