Començar!

Comunicar és un joc de nens

 Comunicar és un joc de nens perquè és una cosa molt seriosa. A les classes que imparteixo a Comunica, sovint faig servir l’expressió “jugar”. “Anem a jugar”, “juga amb mí”, “juga amb el públic”… i moltes més expressions on el verb jugar hi tingui cabuda. Incoherent? Gens ni mica! Vaig a explicar-ho.

El llibret de Comunica.

Els qui ja em coneixeu i/o coneixeu la metodologia de treball de Comunica sabeu que faig servir l’actuació com a eina bàsica de treball. Evidentment, qui acudeix a Comunica no ho fa perquè vulgui formar-se com a actor o actriu, ni tan sols cal que tinguin un interès especial pel món de la interpretació. Aquestes persones vénen perquè volen entrenar les seves habilitats comunicatives, vèncer la por a parlar en públic i/o “simplement” aconseguir que el seu missatge arribi a l’interlocutor de la manera pretesa. A algunes d’aquestes persones, enfrontar-se a un determintat tipus de públic els hi suposa poca (o gens) incomoditat, però n’hi ha d’altres a les quals aquestes situacions les pot arribar a bloquejar fins a extrems molt intensos, provocant que el fet d’exposar-se a una audiència pugui ser viscut com a una experiència horrible.

Com podem aleshores treballar aquestes situacions? Com diu la dita castellana “cada maestrillo tiene su librillo” i el llibret de Comunica rau en l’adquisició d’eines que es fan servir en la interpretació teatral. No pas (i sempre ho dic) per fer veure que som qui en realitat no som i tapar la por amb un personatge falsejat, sino, al contrari, per sentir-nos lliures i mostrar la millor versió de nosaltres mateixos, ser autènticament nosaltres. Ser lliures i, per tant, poderosos.

Cal tenir molt present que sempre que acudim al teatre o veiem una peli, les persones que hi ha sobre l’escenari o a la pantalla estàn jugant. Juguen, entre elles i amb nosaltres. Juguen absolutament sempre, per molt dramón que sigui allò que s’està representant. Juguen amb els nostres sentiments, ens desperten emocions de tot tipus i ens atrapen. Juguen tal com ho faria un nen de 8 anys fent veure que és Son Goku, Superman o Indiana Jones però amb la diferència de que els actors i actrius professionals conèixen quins són els processos interpretatius que conecten amb les emocions i, de manera controlada, transmetre allò que se’n diu “veritat”.

Vine a jugar a Comunica!

De vegades, amb alumnes que han de preparar una exposició oral (sobretot si anem bé de temps per entrenar i preparar-la), juguem a dir-la de mil maneres diferents, des de mil emocions diferents, amb mil personatges diferents que tenen les seves particularitats, passant-nos tres pobles, passant l’exposició una vegada i una altra per trencar costures, sortint de la zona de comfort per aconseguir arribar a sentir-nos còmodes des de qualsevol punt de sortida. És perfectament possible que algú faci una classe sencera amb un nas de pallasso posat. Juguem. I faig jugar perquè comunicar és un joc de nens, perquè l’objectiu és molt seriós.

T’animes a venir a jugar Comunica Barcelona?