L’art de saber comunicar

Què és comunicar? La definició més senzilla i a la vegada correcta és que comunicar significa transmetre un missatge des d’un emissor a un receptor i és quelcom que tots fem servir cada dia de la nostra vida. Ara bé, l’art de saber comunicar va molt més enllà de dir coses, és una habilitat que, com d’altres, es pot entrenar i millorar.

La comunicació és una eina bàsica de socialització i, fins i tot, de supervivència. Com a espècie, ens cal interrelacionar-nos amb el nostre entorn, comprendre’l i fer-li entendre les nostres emocions, és a dir, ser capaços de comunicar què necessitem per assolir els nostres objectius. Això ens passa des del moment mateix del naixement:  Un nadó, de forma molt primària i extremadament vital, plora per expressar i comunicar un missatge amb la necessitat de satisfer un objectiu com pugui ser, per exemple, el de ser alimentat. A mesura que anem creixent, desenvolupem noves habilitats comunicatives que ens permeten relacionar-nos de forma més complexa, precisa i eficaç. Alhora, però, l’acumulació d’experiències viscudes va conformant la nostra personalitat, la capacitat d’anàlisi (judici i auto-judici) i l’aparició de certeses, incerteses i pors que, irremeiablement, determinaran amb més o menys incidència com ens relacionem amb el nostre entorn i les persones que en formen part. El desenvolupament de la pròpia consciència, del propi jo, és un pas fonamental en la delimitació dels objectius a assolir quan decidim comunicar-nos, transmetre un missatge: Què vull comunicar, per a què ho vull comunicar i com ho vull comunicar.

Els dos primers elements (Què i Per a què) solen ser els més senzills d’identificar i, per tant, de modular en funció de les nostres necessitats. La tercera (Com), és la gran desconeguda, ja que està molt condicionada a l’estat emocional de l’individu transmissor del missatge i és molt més difícil de controlar donat que, malgrat podem conscientment decidir què diem, no podem controlar què sentim i, per tant, resulta molt més complicat determinar com traslladarem el nostre missatge, ja que aquest està íntimament lligat al nostre estat emocional.

Vinculació emoció-missatge

Sempre sentim alguna emoció, absolutament sempre. El què direm i sobretot el com ho direm serà sempre fruit d’una emoció, mai al revés. Si sentim por o inseguretat (per poca que sigui) això condicionarà la transmissió del nostre missatge. Quan ens comuniquem, el nostre cervell “entra en una habitació a les fosques” i agafa les eines que considera li faran falta en aquell precís moment. Si quan el cervell fa això estem en un estat emocional “satisfactori” no patirem pel fet que l’habitació estigui a les fosques i instintivament agafarem es eines adequades; si, en canvi, l’estat emocional és insatisfactori, xocarem amb tots els mobles d’aquella habitació fosca, anirem perduts, no sabrem quines eines estem fent servir i és possible que no fem servir les més convenients. Resultat: No transmetrem el nostre missatge de la manera en que voldríem.

Comunica! basa la seva metodologia en la interpretació i la tècnica actoral. Hom sap que allò que veiem a la pantalla del cine, la tele o a sobre d’un escenari és ficció. En canvi, com a espectadors som capaços d’emocionar-nos amb les vivències dels personatges que hi veiem. Com és això possible si sabem perfectament que allò que passa no està succeint realment? Doncs per la senzilla raó de que empatitzem amb les emocions que s’hi representen.

L’objectiu de Comunica!

El treball actoral basa el seu èxit en la comunicació d’emocions, no pas tant en la narració d’uns fets determinats. Això passa amb els actors però no només: cantants, polítics, comercials, professors o conferenciants (per posar només alguns exemples) basen bona part del seu èxit comunicatiu en la capacitat d’empatitzar amb el públic que els escolta, és a dir, en aproftar al màxim l’art de saber comunicar. Aquest èxit es pot aconseguir per dues vies: La inconscient (em surt bé, el meu discurs arriba i atrapa però no sé ben bé per què) o la conscient, on l’emissor del missatge té el control del seu “com” i aposta, amb autocontrol,  per comunicar des de l’emoció.
A Comunica no s’hi ve per aprendre a ser actor o actriu, s’hi ve per aprendre l’art de saber comunicar adquirint eines basades en la interpretació.  No es tracta de fingir ser qui no som sino de poder oferir la millor versió de nosaltres mateixos. Aquest és l’objectiu.