Aprendre a parlar amb ordre per parlar millor en públic
Aprendre a parlar amb ordre és un dels molts elements que entren en joc a l’hora de tenir una bona oratòria. Tot i que pugui semblar una obvietat (que ho és) no resulta pas tan senzill aplicar aquesta màxima, sobretot quan entren en joc els nervis provocats per una circumstància determinada com pugui ser un discurs, un exàmen o una presentació de projecte.
En el moment de posar en pràctica aquest ordre, sempre ens serà de gran ajuda haver fet prèviament un bon treball de guió, procurant tenir el més clar possible quina és la clau del missatge que pretenem traslladar, com a emissors, a qui volem que rebi aquest missatge; què i per a què diem unes coses i no unes altres, destriar el gra de la palla, sintetizar i cercar la simplicitat gramatical tant com sigui possible. És gràcies a aquest “autofavor” que fem al propi cervell que podrem, ara sí, començar a construir el discurs amb una bona base, partint d’allò més concret fins desenvolupar cada idea amb tanta riquesa i poètica com volguem.
Ara bé, per escriure això que acabo d’explicar m’he basat en la premisa prèvia de que disposem d’un guió basat en la presentació oral que farem però, què succeeix si aquesta exposició es basa en l’improvització, en la rapidesa de reflexos, en el debat? Què passa si no disposem d’aquesta plantilla, d’aquest recorregut a seguir que ens permet saber el terreny que trepitgem a cada moment? Com podem practicar i treballar aquest ordre? Res millor que l’exemple de la Judith Aparicio per explicar-ho.
Aprendre a parlar amb ordre és possible
Vaig conèixer la Judith a finals de 2015. Va venir a Comunica per recomanació d’en Francesc Blasco, qui ja feia uns quants mesos que s’entrenava fent classes particulars. Una de les meves obligacions consisteix (primer) a identificar el més aviat possible quines són les característiques comunicatives de la persona que assisteix a les meves classes i (segon) traçar la línia de treball a seguir en cada cas concret. He de reconèixer que el primer em va resultar més senzill que el segon: La Judith és una dona molt emocional i, tot i que a priori això és quelcom favorable a l’hora d’entrenar, ja que sovint em trobo amb la dificultat contrària, és a dir, que la gent “és massa cerebral”, es controlen en excés i costa que es deixin anar, en el cas de la Judith aquest alt grau d’emotivitat provocava una excessiva dispersió que dificultava la concentració i la concrecció en la transmissió del missatge. Tot un repte, vaja.
A treballar!
Si sovint demano als meus alumnes que es llencin a la piscina, que siguin atrevits, que es deixin anar i que tirin les parets de Comunica a terra si cal, en el cas de la Judith la feina a fer ha anat gairebé en la direcció contrària. I dic gairebé perquè, sens dubte, la Judith s’ha atrevit a saltar sense xarxa quan li he demanat, oh i tant! però en un sentit molt diferent al que acostumo a treballar en la majoria de casos.
Calia posar ordre i per aconseguir-ho hauriem de treballar de valent. Tot i que de vegades hem tingut sessions una mica dures, poc a poc vam anar trobant la veta bona, fent una feina molt encaminada a treballar la concentració, el control i la calma per afavorir el parlar amb ordre i assolir una comunicació de més qualitat. Cal dir que sense l’entusiasme i l’actitud tan positiva de la Judith no hauria estat possible començar a veure l’objectiu a l’abast. Gràcies per tant Judith per la teva bona predisposició i per ajudar-me a aconseguir-ho!