[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.16″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.16″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/www.comunica.barcelona\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/com-fer-interessant-presentacio-tecnica.jpg\u00bb alt=\u00bbPresentaci\u00f3 t\u00e8cnica: C\u00e9sar Rojas explicant amb entusiasme davant d’un equip d’empresa\u00bb title_text=\u00bbPresentaci\u00f3 t\u00e8cnica: C\u00e9sar Rojas explicant amb entusiasme davant d’un equip d’empresa\u00bb max_width=\u00bb70%\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.7″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.7″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
Imagina un enginyer que ha de presentar una l\u00ednia de producci\u00f3 nova davant de possibles clients. Coneix la m\u00e0quina millor que ning\u00fa, t\u00e9 les dades ordenades i no s’equivoca en cap xifra. I, tot i aix\u00ed, al cap de deu minuts mitja sala mira el m\u00f2bil. No ha fet res malament: ho ha explicat tot b\u00e9, per\u00f2 amb compte, com qui camina de puntetes. \u00c9s el risc m\u00e9s habitual d’una presentaci\u00f3 t\u00e8cnica: que el contingut sigui impecable i que no arribi.<\/p>\n
Si el que necessites \u00e9s un m\u00e8tode per preparar-la pas a pas, el tens a l’article com preparar una exposici\u00f3 oral<\/a>. Aqu\u00ed parlo d’una altra cosa: per qu\u00e8 un tema t\u00e8cnic pot avorrir encara que estigui ben explicat, i qu\u00e8 hi pots fer.<\/p>\n Qui t’escolta no sap per endavant si el que explicar\u00e0s \u00e9s interessant. No coneix la m\u00e0quina, ni el proc\u00e9s, ni per qu\u00e8 aquella dada \u00e9s important. Per decidir-ho, es fixa sobretot en la informaci\u00f3 que t\u00e9 m\u00e9s a l’abast: tu. Com en parles, com et mous, com sona la teva veu quan arribes a la part que m\u00e9s t’importa.<\/p>\n La psicologia en diu contagi emocional. Les persones tendim a sincronitzar-nos, sense adonar-nos-en, amb l’expressi\u00f3, la veu i la postura de qui tenim al davant, i per aquesta via ens acostem a la seva emoci\u00f3. A les aules s’ha mesurat: com m\u00e9s gaudeix el professor de la seva mat\u00e8ria, m\u00e9s tendeixen a gaudir-ne els alumnes, i aquest efecte passa sobretot per l’entusiasme que els alumnes perceben.<\/p>\n Dit d’una altra manera: si el p\u00fablic nota que a tu all\u00f2 et sembla interessant, \u00e9s molt m\u00e9s probable que tamb\u00e9 li ho sembli. I si nota que l’expliques per obligaci\u00f3, sovint arribar\u00e0 a la mateixa conclusi\u00f3 que tu.<\/p>\n Davant d’aquest problema hi ha una temptaci\u00f3 molt comuna: anunciar-ho. \u00abAra ve una dada molt rellevant.\u00bb \u00abEl que us ensenyar\u00e9 \u00e9s incre\u00efble.\u00bb \u00c9s com comen\u00e7ar una hist\u00f2ria dient \u00abara t’explicar\u00e9 una cosa al\u00b7lucinant\u00bb: has posat el llist\u00f3 a dalt de tot abans d’haver explicat res.<\/p>\n El problema \u00e9s de credibilitat. Dir que una cosa \u00e9s interessant \u00e9s una afirmaci\u00f3, per\u00f2 res m\u00e9s que aix\u00f2. Mostrar que t’interessa, en el ritme, en la mirada o en el cos, \u00e9s una evid\u00e8ncia, i \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil de fabricar. La persona que tens al davant potser no estar\u00e0 d’acord amb tu, per\u00f2 com a m\u00ednim ha de tenir clar que tu est\u00e0s implicat en el que expliques.<\/p>\n Aqu\u00ed conv\u00e9 no agafar la drecera. Si l’entusiasme es contagia, la conclusi\u00f3 f\u00e0cil seria: fingeix-lo. Somriu m\u00e9s, gesticula m\u00e9s, posa veu de presentador de televisi\u00f3. S\u00ed… per\u00f2 no.<\/p>\n La recerca diu que no \u00e9s tan senzill. El 2018, un grup de recerca en educaci\u00f3 va distingir entre l’entusiasme que els professors sentien i el que mostraven a classe. Els alumnes gaudien m\u00e9s i s’avorrien menys quan totes dues coses anaven juntes. Quan el professor mostrava un entusiasme que no sentia, o en sentia un que no deixava veure, el resultat era pitjor. Ho pots llegir en el seu treball sobre l’entusiasme dels professors<\/a>.<\/p>\n Aix\u00f2 no vol dir que hagis de sentir l’entusiasme de manera espont\u00e0nia. L’estudi parla de mostrar una emoci\u00f3 sense res a dins; el que fa un actor \u00e9s una altra cosa.<\/p>\n A Comunica, quan parlo d’actuar no parlo de fingir. Tampoc no es tracta de sentir-ho, perqu\u00e8 no podem decidir qu\u00e8 sentim, sin\u00f3 d’empatitzar amb l’emoci\u00f3 i emprar adequadament l’emoci\u00f3 de treball.<\/p>\n Quan l’actor surt a l’escenari o es posa davant de la c\u00e0mera, no sent all\u00f2 que expressa mitjan\u00e7ant el seu personatge, per\u00f2 no fingeix ni t’enganya: actua. Es posa en l’emoci\u00f3 mitjan\u00e7ant la t\u00e8cnica i es comporta de manera veritable als nostres ulls.<\/p>\n A Comunica aix\u00f2 ho treballo amb els meus alumnes mitjan\u00e7ant la t\u00e8cnica i, m\u00e9s concretament, la relaci\u00f3 entre la respiraci\u00f3 i la parla diafragm\u00e0tiques i el vincle amb l’emoci\u00f3 de treball.<\/p>\n Recordes els nens que obren un rellotge per veure com giren els engranatges? No els interessa l’hora: els fascina el mecanisme. Aquesta mirada \u00e9s la que val la pena recuperar davant del teu propi tema. Probablement \u00e9s el que et va portar a dedicar-t’hi, i amb els anys de feina ha quedat enterrada sota la rutina.<\/p>\n Dues preguntes poden ajudar a desenterrar-la:<\/p>\n Tamb\u00e9 ajuda canviar el format. La hist\u00f2ria de l’empresa o del projecte, en lloc d’una llista de dates i fites, es pot explicar com el millor dels contes: hi havia un problema, alg\u00fa va tenir una idea, va costar, va funcionar. I el funcionament d’una m\u00e0quina es pot presentar com qui ha descobert una cosa extraordin\u00e0ria, no com qui llegeix un manual d’instruccions.<\/p>\n Un mat\u00eds important: aix\u00f2 no vol dir treure contingut t\u00e8cnic. Les dades, els processos i les xifres s’expliquen igual. El que canvia \u00e9s qu\u00e8 vols que el p\u00fablic s’emporti: no nom\u00e9s com funciona, sin\u00f3 per qu\u00e8 val la pena.<\/p>\n L’\u00faltim consell sol sorprendre: quan assagis, exagera. Passa’t. Si et sembla que est\u00e0s fent massa, no et preocupis. Assajar gran et permet ser molt m\u00e9s conscient de com t’expresses amb el cos, el rostre i la veu.<\/p>\n El motiu s\u00f3n els nervis. El dia de la presentaci\u00f3 probablement estar\u00e0s m\u00e9s tens que a l’assaig, anir\u00e0s amb m\u00e9s compte i el que hagis preparat potser sortir\u00e0 una mica m\u00e9s apagat. Si a l’assaig arribes just al nivell que vols, el dia clau pots quedar per sota.<\/p>\n Si et passes quan practiques, el teu cervell apr\u00e8n a jugar i a exposar-se. Has de ser capa\u00e7 d’anar molt m\u00e9s enll\u00e0 del que far\u00e0s el dia que de deb\u00f2 facis la presentaci\u00f3. Si et demostres que pots, ja ho rebaixar\u00e0s fins on toqui. En canvi, si vas amb peus de plom mentre practiques per por de semblar sobreactuat o perqu\u00e8, al cap i a la fi, el dia de la presentaci\u00f3 \u00abno has de fer el pallasso\u00bb, est\u00e0s comprant butlletes per quedar-te curt.<\/p>\n Hi ha un segon motiu. Com m\u00e9s nervi\u00f3s est\u00e0s, m\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s trobar excuses per no implicar-te: \u00abno \u00e9s el moment\u00bb, \u00abaquest p\u00fablic \u00e9s molt seri\u00f3s\u00bb. L’instint de protecci\u00f3 gaireb\u00e9 sempre t\u00e9 una justificaci\u00f3 a punt. I \u00e9s cert que implicar-se \u00e9s arriscar-se, perqu\u00e8 t’exposes m\u00e9s. Per\u00f2 els ponents que acaben captant una sala solen ser, precisament, els que m\u00e9s s’hi impliquen.<\/p>\n Per aix\u00f2 l’assaig, i sobretot la classe, \u00e9s el lloc per provar el m\u00e0xim. Com en aquells jocs d’infantesa en qu\u00e8 qui \u00abera de sucre\u00bb no podia quedar eliminat: all\u00e0 no hi ha conseq\u00fc\u00e8ncies, i pots anar tan lluny com calgui per descobrir on \u00e9s el teu l\u00edmit.<\/p>\n Treballo amb el teu contingut real: assajo la presentaci\u00f3 amb tu fins que el que t’interessa es nota i t’ajudo a ajustar el cos i la mirada perqu\u00e8 t’acompanyin. Per a aquesta part, et pot servir l’article sobre el llenguatge corporal per parlar en p\u00fablic<\/a>.<\/p>\n Ho faig en classes particulars d’orat\u00f2ria<\/a>. Si ets responsable d’un equip t\u00e8cnic, tamb\u00e9 ho faig amb grups a trav\u00e9s de la formaci\u00f3 per a empreses<\/a>.<\/p>\nEn una presentaci\u00f3 t\u00e8cnica, el p\u00fablic no jutja el tema<\/h2>\n
Per qu\u00e8 dir \u00abaix\u00f2 \u00e9s interessant\u00bb no funciona<\/h2>\n
L’entusiasme fingit es nota<\/h2>\n
Busca el que et fascina del teu tema<\/h2>\n
\n
A l’assaig d’una presentaci\u00f3 t\u00e8cnica, passa’t<\/h2>\n
Com ho treballo a Comunica<\/h2>\n