{"id":10466,"date":"2026-09-29T10:32:12","date_gmt":"2026-09-29T10:32:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.comunica.barcelona\/?p=10466"},"modified":"2026-09-29T10:32:12","modified_gmt":"2026-09-29T10:32:12","slug":"risa-nerviosa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.comunica.barcelona\/es\/articles\/somriure-nervios\/","title":{"rendered":"Risa nerviosa: \u00bfpor qu\u00e9 sonre\u00edmos cuando nos sentimos inc\u00f3modos?"},"content":{"rendered":"

[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.16″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.16″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/www.comunica.barcelona\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/somriure-nervios.jpg\u00bb alt=\u00bbSomriure nervi\u00f3s: C\u00e9sar Rojas amb les mans obertes i el gest seri\u00f3s en una classe d\u2019orat\u00f2ria a Barcelona\u00bb title_text=\u00bbsomriure-nervios\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.8″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.8″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n

Has de dir a un client que el preu no baixar\u00e0. O al teu cap, que aquest enc\u00e0rrec no el pots assumir. O ets davant de trenta persones que et miren, a punt de comen\u00e7ar una presentaci\u00f3. I just en aquell moment notes que est\u00e0s somrient.<\/p>\n

No est\u00e0s content. El somriure nervi\u00f3s<\/strong> \u00e9s un automatisme que pot apar\u00e8ixer quan ens sentim inc\u00f2modes, i sovint fa que el que diem perdi for\u00e7a. De tots els senyals que el cos envia sense perm\u00eds, \u00e9s dels que m\u00e9s sovint veig a classe. En parlo dins del marc general de la comunicaci\u00f3 no verbal<\/a>.<\/p>\n

El nen que somreia quan se’n reien<\/h3>\n

Gaireb\u00e9 tots n’hem conegut un a l’escola. Quan els altres se’n burlaven, ell somreia. De vegades fins i tot reia amb ells. Des de fora semblava que no li importava; despr\u00e9s, quan es quedava sol, potser plorava.<\/p>\n

Aquell somriure probablement no era alegria. Era, m\u00e9s aviat, protecci\u00f3: li permetia passar inadvertit i no donar motius perqu\u00e8 la cosa an\u00e9s a m\u00e9s. De grans, el mateix gest pot tornar a apar\u00e8ixer cada vegada que ens sentim exposats o inc\u00f2modes, encara que sembli que ja no hi hagi ning\u00fa de qui protegir-se.<\/p>\n

D’on ve el somriure nervi\u00f3s<\/h3>\n

En molts primats, ensenyar les dents amb la boca tancada \u00e9s un gest d’apaivagament. El fa sobretot qui est\u00e0 en desavantatge davant d’un altre m\u00e9s fort, i sol voler dir \u00abno vaig contra tu\u00bb. Una part important de l’etologia hi veu un dels or\u00edgens del somriure hum\u00e0.<\/p>\n

Els estudis amb persones apunten en la mateixa direcci\u00f3. En un experiment cl\u00e0ssic, els investigadors van crear situacions socialment inc\u00f2modes, com fer creure a alg\u00fa que s’havia adre\u00e7at a la persona equivocada, i van observar que la gent hi somreia. Ho recull l’estudi de Goldenthal, Johnston i Kraut<\/a>.<\/p>\n

Una recerca m\u00e9s recent sobre el somriure davant del malestar arriba a una conclusi\u00f3 semblant: aquest somriure no expressa tant alegria com la intenci\u00f3 de comunicar que no hi ha hostilitat. Tot plegat suggereix que el somriure no serveix nom\u00e9s per expressar alegria, sin\u00f3 tamb\u00e9 per desactivar un conflicte. Per aix\u00f2 pot sortir sol quan ens sentim inc\u00f2modes.<\/p>\n

Cal un mat\u00eds. No tot somriure autom\u00e0tic \u00e9s defensiu. Quan est\u00e0s a gust amb alg\u00fa, sovint tamb\u00e9 somrius sense decidir-ho, i aquell somriure diu el que sents. El problema no \u00e9s l’automatisme: \u00e9s quan neix de la incomoditat i diu una cosa diferent de la que vols dir.<\/p>\n

Per qu\u00e8 pot treure for\u00e7a al que dius<\/h3>\n

Si somrius per incomoditat quan has de dir que no, posar un l\u00edmit o defensar una postura, les paraules i la cara poden enviar dos missatges contraris. Les paraules diuen \u00abno hi estic d’acord\u00bb. La cara diu \u00abno et preocupis, no vaig contra tu\u00bb.<\/p>\n

I no \u00e9s estrany que pesi m\u00e9s el que diu la cara. Per aix\u00f2 un \u00abno\u00bb dit somrient es pot entendre com un \u00abpotser\u00bb, i una cr\u00edtica acompanyada d’un somriure nervi\u00f3s pot perdre pes. \u00c9s un dels motius pels quals el cos pot fer caure un missatge ben constru\u00eft, com explico a l’article sobre com comunicar missatges dif\u00edcils<\/a>.<\/p>\n

On fa m\u00e9s mal<\/h3>\n

A classe ho veig sobretot en situacions com aquestes:<\/p>\n