[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.16″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.16″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/www.comunica.barcelona\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Cesar-Rojas-parlant-davant-de-molta-gent-en-una-formacio-de-comunicacio-scaled.jpg\u00bb alt=\u00bbC\u00e9sar Rojas parlant davant de molta gent en una formaci\u00f3 de comunicaci\u00f3\u00bb title_text=\u00bbC\u00e9sar Rojas parlant davant de molta gent en una formaci\u00f3 de comunicaci\u00f3\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.7″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.7″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n
Una de les preguntes que em fan m\u00e9s sovint a classe \u00e9s aquesta: \u00abC\u00e9sar, jo em defenso en una reuni\u00f3 de cinc persones, per\u00f2 la setmana que ve he de parlar davant de dues-centes. Qu\u00e8 he de fer diferent?\u00bb<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n
La resposta pot ser inc\u00f2moda, i per aix\u00f2 mateix val la pena dir-la: parlar davant de molta gent no exigeix res t\u00e8cnicament diferent de parlar amb una sola persona.<\/strong> Menys del que et penses, en tot cas. El que canvia no \u00e9s el que has de fer. \u00c9s el que et penses que passar\u00e0.<\/p>\n Quan expliques alguna cosa a alg\u00fa en un caf\u00e8, ja tens tots els elements: hi ha un escenari, hi ha alg\u00fa al davant, hi ha una idea que vols que arribi. Fas servir la respiraci\u00f3, el cos, la mirada, el to. Els fas servir sense pensar-hi, per\u00f2 els fas servir.<\/p>\n Amb dues-centes persones tens exactament el mateix escenari i la mateixa escena. Multiplicada, aix\u00f2 s\u00ed. El que es multiplica \u00e9s el teu poder d’influ\u00e8ncia: la mateixa idea, la mateixa emoci\u00f3, arriba a dues-centes persones en comptes d’una.<\/p>\n El mecanisme de base \u00e9s id\u00e8ntic. Si sabies fer-ho amb una persona, ja saps fer-ho.<\/p>\n Aqu\u00ed hi ha la part que sol desmuntar la por.<\/p>\n Molta gent creu que el problema d’una audi\u00e8ncia gran \u00e9s que et jutgen. I \u00e9s cert que et jutgen. El que no \u00e9s cert \u00e9s que aix\u00f2 sigui nou.<\/p>\n Jutjar no \u00e9s voluntari. Quan camines pel carrer i et creues amb alg\u00fa, ja has jutjat si et sembla alt o baix, si t’agrada o no, si et sembla que t\u00e9 pressa. No ho has decidit: t’ha passat. Despr\u00e9s pots racionalitzar-ho i explicar per qu\u00e8 t’ho ha semblat, per\u00f2 el judici s’ha produ\u00eft sol, abans que hi intervinguessis.<\/p>\n Aix\u00f2 vol dir una cosa important: l’audi\u00e8ncia no comen\u00e7a a jutjar-te quan \u00e9s nombrosa.<\/strong> Ja et jutjava quan era una sola persona en aquell caf\u00e8. Quan eres tu i el teu cap a la sala petita. Quan eres tu i un amic. Sempre.<\/p>\n El que canvia amb dues-centes persones no \u00e9s que aparegui el judici. \u00c9s que tu te n’adones.<\/p>\n Perqu\u00e8 el que es multiplica \u00e9s la teva percepci\u00f3 de l’exposici\u00f3<\/strong>, no la dificultat real de la tasca.<\/p>\n I aix\u00f2 no \u00e9s una teoria meva. Una recerca de la Universitat de Manchester<\/a> publicada el 2024 va analitzar qu\u00e8 fa augmentar l’ansietat de parlar en p\u00fablic i va concloure que no dep\u00e8n de la mida de l’audi\u00e8ncia a\u00eflladament, sin\u00f3 de la interacci\u00f3 entre la mida, la implicaci\u00f3 del p\u00fablic i les dimensions de l’espai. De fet, en algun estudi les persones amb poca ansietat comunicativa se sentien menys ansioses davant d’audi\u00e8ncies grans, no m\u00e9s.<\/p>\n La mida, per si sola, no \u00e9s el factor determinant. Ho \u00e9s el que tu interpretes d’aquella mida.<\/p>\n I una percepci\u00f3 es pot treballar. Un fet, no.<\/p>\n No busquis una t\u00e8cnica nova per a l’ocasi\u00f3 especial. No n’hi ha cap que aparegui a partir de la persona n\u00famero cinquanta.<\/p>\n El que s\u00ed que pots fer \u00e9s el mateix de sempre, per\u00f2 conscientment: cuidar la respiraci\u00f3, mantenir els gestos oberts, permetre’t els silencis, decidir des de quina emoci\u00f3 parles. S\u00f3n els mecanismes que ja fas servir. Amb dues-centes persones no en necessites de nous; necessites tenir aquests sota control.<\/p>\n Si el que et frena \u00e9s la por a parlar en p\u00fablic<\/a> o els nervis abans de sortir<\/a>, aquests s\u00f3n temes que mereixen atenci\u00f3 pr\u00f2pia i que ja he tractat en altres articles.<\/p>\n Aquest el pots fer aquesta setmana, i \u00e9s revelador.<\/p>\n Tria una cosa que s\u00e0pigues explicar b\u00e9. Qualsevol: una pel\u00b7l\u00edcula, com funciona la teva feina, una an\u00e8cdota.<\/p>\n Primer<\/strong>, explica-la a una sola persona i grava-t’ho.<\/p>\n Despr\u00e9s<\/strong>, explica la mateixa cosa a tres o quatre persones alhora i torna a gravar-t’ho.<\/p>\n Ara mira els dos v\u00eddeos i busca la difer\u00e8ncia t\u00e8cnica. Qu\u00e8 has fet diferent amb la respiraci\u00f3? I amb les mans? I amb la mirada?<\/p>\n La resposta que trobar\u00e0 la majoria de gent \u00e9s: res de t\u00e8cnic<\/strong>. El que canvia \u00e9s la tensi\u00f3, la velocitat, potser una mica de rigidesa. Cap d’aquestes coses \u00e9s una habilitat nova que et falt\u00e9s. Totes s\u00f3n conseq\u00fc\u00e8ncia d’una percepci\u00f3.<\/p>\n I les percepcions es poden entrenar.<\/p>\n Si vols treballar aix\u00f2 amb acompanyament, a Comunica ho fem amb classes particulars<\/a> i tamb\u00e9 amb tallers en grup, que s\u00f3n precisament un espai per practicar l’exposici\u00f3 davant d’altres persones en un entorn controlat.<\/p>\n La primera sessi\u00f3 \u00e9s gratu\u00efta i sense comprom\u00eds.<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Parlar davant de molta gent: Qu\u00e8 canvia de veritat? Una de les preguntes que em fan m\u00e9s sovint a classe \u00e9s aquesta: \u00abC\u00e9sar, jo em defenso en una reuni\u00f3 de cinc persones, per\u00f2 la setmana que ve he de parlar davant de dues-centes. Qu\u00e8 he de fer diferent?\u00bb La resposta pot ser inc\u00f2moda, i per…<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":10297,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":" La resposta pot ser inc\u00f2moda, i per aix\u00f2 mateix val la pena dir-la: parlar davant de molta gent no exigeix res t\u00e8cnicament diferent de parlar amb una sola persona.<\/strong> Menys del que et penses, en tot cas. El que canvia no \u00e9s el que has de fer. \u00c9s el que et penses que passar\u00e0.<\/p> Quan expliques alguna cosa a alg\u00fa en un caf\u00e8, ja tens tots els elements: hi ha un escenari, hi ha alg\u00fa al davant, hi ha una idea que vols que arribi. Fas servir la respiraci\u00f3, el cos, la mirada, el to. Els fas servir sense pensar-hi, per\u00f2 els fas servir.<\/p> Amb dues-centes persones tens exactament el mateix escenari i la mateixa escena. Multiplicada, aix\u00f2 s\u00ed. El que es multiplica \u00e9s el teu poder d'influ\u00e8ncia: la mateixa idea, la mateixa emoci\u00f3, arriba a dues-centes persones en comptes d'una.<\/p> El mecanisme de base \u00e9s id\u00e8ntic. Si sabies fer-ho amb una persona, ja saps fer-ho.<\/p> Aqu\u00ed hi ha la part que sol desmuntar la por.<\/p> Molta gent creu que el problema d'una audi\u00e8ncia gran \u00e9s que et jutgen. I \u00e9s cert que et jutgen. El que no \u00e9s cert \u00e9s que aix\u00f2 sigui nou.<\/p> Jutjar no \u00e9s voluntari. Quan camines pel carrer i et creues amb alg\u00fa, ja has jutjat si et sembla alt o baix, si t'agrada o no, si et sembla que t\u00e9 pressa. No ho has decidit: t'ha passat. Despr\u00e9s pots racionalitzar-ho i explicar per qu\u00e8 t'ho ha semblat, per\u00f2 el judici s'ha produ\u00eft sol, abans que hi intervinguessis.<\/p> Aix\u00f2 vol dir una cosa important: l'audi\u00e8ncia no comen\u00e7a a jutjar-te quan \u00e9s nombrosa.<\/strong> Ja et jutjava quan era una sola persona en aquell caf\u00e8. Quan eres tu i el teu cap a la sala petita. Quan eres tu i un amic. Sempre.<\/p> El que canvia amb dues-centes persones no \u00e9s que aparegui el judici. \u00c9s que tu te n'adones.<\/p> Perqu\u00e8 el que es multiplica \u00e9s la teva percepci\u00f3 de l'exposici\u00f3<\/strong>, no la dificultat real de la tasca.<\/p> I aix\u00f2 no \u00e9s una teoria meva. Una recerca de la Universitat de Manchester publicada el 2024 va analitzar qu\u00e8 fa augmentar l'ansietat de parlar en p\u00fablic i va concloure que no dep\u00e8n de la mida de l'audi\u00e8ncia a\u00eflladament, sin\u00f3 de la interacci\u00f3 entre la mida, la implicaci\u00f3 del p\u00fablic i les dimensions de l'espai.<\/cite> De fet, en algun estudi les persones amb poca ansietat comunicativa se sentien menys ansioses davant d'audi\u00e8ncies grans, no m\u00e9s.<\/cite><\/p> La mida, per si sola, no \u00e9s el factor determinant. Ho \u00e9s el que tu interpretes d'aquella mida.<\/p> I una percepci\u00f3 es pot treballar. Un fet, no.<\/p> No busquis una t\u00e8cnica nova per a l'ocasi\u00f3 especial. No n'hi ha cap que aparegui a partir de la persona n\u00famero cinquanta.<\/p> El que s\u00ed que pots fer \u00e9s el mateix de sempre, per\u00f2 conscientment: cuidar la respiraci\u00f3, mantenir els gestos oberts, permetre't els silencis, decidir des de quina emoci\u00f3 parles. S\u00f3n els mecanismes que ja fas servir. Amb dues-centes persones no en necessites de nous; necessites tenir aquests sota control.<\/p> Si el que et frena \u00e9s la por a parlar en p\u00fablic<\/a> o els nervis abans de sortir<\/a>, aquests s\u00f3n temes que mereixen atenci\u00f3 pr\u00f2pia i que ja he tractat en altres articles.<\/p> Aquest el pots fer aquesta setmana, i \u00e9s revelador.<\/p> Tria una cosa que s\u00e0pigues explicar b\u00e9. Qualsevol: una pel\u00b7l\u00edcula, com funciona la teva feina, una an\u00e8cdota.<\/p>El mateix escenari, multiplicat<\/h3>\n
El judici ja hi era quan eres davant d’una sola persona<\/h3>\n
Llavors, per qu\u00e8 costa m\u00e9s?<\/h3>\n
Qu\u00e8 fer, doncs, la setmana abans<\/h3>\n
Un exercici per comprovar-ho tu mateix<\/h3>\n
\nParlar davant de molta gent: Qu\u00e8 canvia de veritat?<\/h1>
Una de les preguntes que em fan m\u00e9s sovint a classe \u00e9s aquesta: \"C\u00e9sar, jo em defenso en una reuni\u00f3 de cinc persones, per\u00f2 la setmana que ve he de parlar davant de dues-centes. Qu\u00e8 he de fer diferent?\"<\/span><\/pre><\/div><\/div>El mateix escenari, multiplicat<\/h3>
El judici ja hi era quan eres davant d'una sola persona<\/h3>
Llavors, per qu\u00e8 costa m\u00e9s?<\/h3>
Qu\u00e8 fer, doncs, la setmana abans<\/h3>
Un exercici per comprovar-ho tu mateix<\/h3>