[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.16″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.16″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/www.comunica.barcelona\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/Cesar-Rojas-explicant-la-respiracio-diafragmatica-en-una-classe-doratoria.png\u00bb alt=\u00bbC\u00e9sar Rojas explicant la respiraci\u00f3 diafragm\u00e0tica en una classe d’orat\u00f2ria\u00bb title_text=\u00bbC\u00e9sar Rojas explicant la respiraci\u00f3 diafragm\u00e0tica en una classe d’orat\u00f2ria\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.7″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.7″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
Neixes sabent respirar i, en algun moment, se t’oblida. Sona estrany, per\u00f2 \u00e9s exactament el que passa. La respiraci\u00f3 diafragm\u00e0tica<\/strong> \u00e9s la manera com respirem tots quan arribem al m\u00f3n, i tamb\u00e9 la primera cosa que hem de recuperar quan volem treballar l’orat\u00f2ria amb una mica de rigor. No \u00e9s un exercici de relaxaci\u00f3 ni una moda del benestar: \u00e9s la base t\u00e8cnica sobre la qual s’aguanta tota la resta.<\/p>\n Si tens un gat o un gos a casa, mira’ls una estona mentre dormen. Qu\u00e8 se’ls mou? No pas el pit. El que se’ls mou sense parar \u00e9s la panxa. I si penses en qualsevol nad\u00f3 estirat panxa amunt, veur\u00e0s el mateix moviment: amunt i avall, amunt i avall, tota l’estona a la part baixa del cos.<\/p>\n El diafragma \u00e9s un m\u00fascul en forma de c\u00fapula que hi ha just sota els pulmons i que separa el pit de l’abdomen. Quan es contrau, baixa i deixa espai perqu\u00e8 els pulmons s’omplin; quan es relaxa, torna a pujar i l’aire surt. Fins aqu\u00ed, la part que explica qualsevol manual de fisiologia: la Cleveland Clinic<\/a> hi afegeix que respirar aix\u00ed redueix la freq\u00fc\u00e8ncia respirat\u00f2ria i fa que respirar costi menys esfor\u00e7.<\/p>\n Ara ve la part que a mi m’interessa, que \u00e9s per qu\u00e8 deixem de fer-ho.<\/p>\n Tinc una teoria de fireta \u2014i insisteixo que \u00e9s de fireta, no te la prenguis com a ci\u00e8ncia\u2014 que diu aix\u00ed: des del moment que naixem, comencem a rebre est\u00edmuls que ens provoquen reaccions emocionals. No ens en recordem, per\u00f2 la primera vegada que vam sentir por de deb\u00f2 devia ser molt desagradable. I all\u00f2 va deixar empremta.<\/p>\n Fes una prova ara mateix. Sense pensar-hi gaire, fes una respiraci\u00f3 que representi angoixa. Una respiraci\u00f3 de por.<\/p>\n Cap on t’ha anat l’aire? Cap amunt, oi? Cap al pit.<\/p>\n Doncs aix\u00f2. La respiraci\u00f3 de l’ensurt viu a dalt, i amb els anys s’hi ha anat instal\u00b7lant fins a convertir-se en la nostra manera habitual de respirar. Recuperar el diafragma no \u00e9s aprendre res nou: \u00e9s desfer un h\u00e0bit.<\/p>\n Aquesta \u00e9s la part que m\u00e9s sorpr\u00e8n la gent que ve a entrenar, perqu\u00e8 tothom s’espera alguna cosa complicada i resulta que \u00e9s pura f\u00edsica.<\/p>\n Pensa en una manxa d’aquestes amb qu\u00e8 inflem un matal\u00e0s de platja. Quan la premem, en surt l’aire. I quan deixem de pr\u00e9mer, qu\u00e8 fa? S’infla sola. No perqu\u00e8 la manxa \u00abagafi aire\u00bb \u2014una manxa no respira\u2014 sin\u00f3 perqu\u00e8 hem fet el buit a dins i l’aire, de manera natural, tendeix a ocupar l’espai buit.<\/p>\n El teu diafragma funciona igual. Prements amb el diafragma i l’aire surt de forma controlada, com el d’un cantant d’\u00f2pera. En el moment que deixes de pr\u00e9mer, l’aire entra sol. No cal que l’agafis: ja ve.<\/p>\n Si algun dia has obert una ampolla de vi que havies tapat amb un d’aquests aparells que en treuen l’aire, ho has sentit: en treure el tap, se sent un soroll. \u00c9s l’aire de fora que entra a dins. Aquell soroll, tradu\u00eft a la teva manera de parlar, \u00e9s el que et permet continuar parlant sense ofegar-te a mitja frase.<\/p>\n I fixa’t en una cosa: per fer sortir l’aire de manera potent i sostinguda, no cal agafar tot l’aire que ets capa\u00e7 d’agafar. N’hi ha prou amb el que et cap a la part baixa dels pulmons, treballant amb el diafragma i amb els m\u00fasculs abdominals. Molta gent que arriba a Comunica creu que el problema \u00e9s que li falta aire. Gaireb\u00e9 mai \u00e9s aix\u00f2. El problema \u00e9s per on el treu.<\/p>\n Aqu\u00ed hi ha la idea que sol descol\u00b7locar m\u00e9s, i \u00e9s aquesta: quan parlem, el que fem fonamentalment no \u00e9s expulsar aire, sin\u00f3 aguantar-lo<\/strong>.<\/p>\n Pensa-hi. Quantes vegades t’han vingut ganes de riure en un moment que consideraves inapropiat i no volies que se’t escap\u00e9s? Qu\u00e8 fas per aturar el riure? Aguantar la respiraci\u00f3. No vols que surti l’aire, perqu\u00e8 l’aire \u00e9s el que provoca el so.<\/p>\n I al rev\u00e9s: tens moltes ganes de plorar, per\u00f2 en aquell context no et vols deixar anar. Qu\u00e8 fas? Aguantar la respiraci\u00f3, tamb\u00e9.<\/p>\n Aguantar la respiraci\u00f3 \u00e9s, doncs, un mecanisme que ja fem servir instintivament per gestionar moments emocionals sense perdre el control. Quan parles davant d’alg\u00fa, \u00e9s exactament el mateix m\u00fascul i exactament el mateix gest, per\u00f2 conscient.<\/p>\n I t\u00e9 un segon benefici, que a mi em sembla el m\u00e9s valu\u00f3s de tots: et dona temps<\/strong>. Jo no s\u00e9 quina ser\u00e0 la paraula que dir\u00e9 despr\u00e9s d’aquesta que estic dient ara. Ning\u00fa ho sap. Necessitem temps per anar transformant una idea abstracta que tenim al cap en una frase concreta que l’altre pugui entendre. I la manera de donar-te aquest temps sense que soni a bloqueig \u00e9s, precisament, controlant la respiraci\u00f3 i sabent bloquejar-la.<\/p>\n D’aix\u00f2 en surten les pauses, i les pauses s\u00f3n una eina, no un accident. Si vols aprofundir-hi, en parlo espec\u00edficament a l’article sobre el silenci com a eina comunicativa<\/a>.<\/p>\n Deixa’m ser clar en aix\u00f2, perqu\u00e8 circula molta promesa f\u00e0cil: respirar amb el diafragma no et traur\u00e0 la por. Ni aix\u00f2 ni cap altra t\u00e8cnica. Jo no trec la por ni els nervis a ning\u00fa, ni jo ni ning\u00fa.<\/p>\n El que s\u00ed que fa la respiraci\u00f3 diafragm\u00e0tica \u00e9s una altra cosa, i \u00e9s molt m\u00e9s \u00fatil del que sembla: et dona sensaci\u00f3 de control<\/strong>. I la sensaci\u00f3 de control \u00e9s el que acaba tenint un efecte real sobre com et sents.<\/p>\n Funciona en aquest ordre, no a l’inrev\u00e9s. No \u00e9s que et calmis i llavors parlis b\u00e9. \u00c9s que tens una t\u00e8cnica que domines, aquesta t\u00e8cnica fa que s\u00e0pigues qu\u00e8 est\u00e0s fent mentre ho fas, i aquesta consci\u00e8ncia et treu de sobre bona part del pes. Ho explico amb m\u00e9s detall a l’article sobre com gestionar la por quan t’has d’exposar davant d’un grup<\/a>.<\/p>\n Com qualsevol altra habilitat \u2014tocar la guitarra, esquiar, conduir\u2014 aix\u00f2 demana pr\u00e0ctica, rigor i temps. No hi ha dreceres, i qui te’n vengui alguna, desconfia.<\/p>\n Dues coses que pots provar avui mateix, sense necessitat de ning\u00fa:<\/p>\n Comprova per on respires.<\/strong> Posa’t una m\u00e0 al pit i l’altra just sota les costelles. Respira com respires normalment i mira quina de les dues es mou. Si es mou la de dalt, ja saps qu\u00e8 has de canviar. L’objectiu \u00e9s que la de dalt es quedi quieta i la de baix es desplaci.<\/p>\n Badalla b\u00e9.<\/strong> Al lloc on parlo de la gesti\u00f3 de la por ja et deia que provoquis badalls abans d’una situaci\u00f3 que et posa nervi\u00f3s. Afegeixo aqu\u00ed el detall t\u00e8cnic que all\u00e0 no hi cabia: el badall funciona de veritat quan eleves el paladar tou i inhales l’aire suaument per la boca, sense pressa. Fet aix\u00ed, relaxa molt\u00edssim la mand\u00edbula i la gola, que \u00e9s exactament on se’t acumula la tensi\u00f3 quan has de parlar.<\/p>\n Ara b\u00e9, ser\u00e9 honest amb tu sobre el l\u00edmit d’un article com aquest. Aix\u00f2 que acabes de llegir t’explica com funciona el mecanisme, i entendre’l ja \u00e9s molt. Per\u00f2 la respiraci\u00f3 no s’apr\u00e8n llegint: s’apr\u00e8n amb alg\u00fa al davant que t’escolti i et digui, en temps real, on est\u00e0s prement i on no. \u00c9s dels pocs aspectes de la comunicaci\u00f3 on necessites una orella externa, perqu\u00e8 un mateix no se sent com el senten els altres.<\/p>\n \u00c9s aix\u00f2 el que treballem a les classes particulars d’orat\u00f2ria<\/a>: harmonitzar respiraci\u00f3, paraula, silenci, gest i emoci\u00f3 fins que deixa de ser una cosa en qu\u00e8 has de pensar i passa a ser, simplement, la teva manera de parlar.<\/p>\n Que \u00e9s, al capdavall, tornar a respirar com respiraves quan vas n\u00e9ixer.<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Respiraci\u00f3 diafragm\u00e0tica: la t\u00e8cnica que et dona control quan parles Neixes sabent respirar i, en algun moment, se t’oblida. Sona estrany, per\u00f2 \u00e9s exactament el que passa. La respiraci\u00f3 diafragm\u00e0tica \u00e9s la manera com respirem tots quan arribem al m\u00f3n, i tamb\u00e9 la primera cosa que hem de recuperar quan volem treballar l’orat\u00f2ria amb una…<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":10273,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":" Neixes sabent respirar i, en algun moment, se t'oblida. Sona estrany, per\u00f2 \u00e9s exactament el que passa. La respiraci\u00f3 diafragm\u00e0tica<\/strong> \u00e9s la manera com respirem tots quan arribem al m\u00f3n, i tamb\u00e9 la primera cosa que hem de recuperar quan volem treballar l'orat\u00f2ria amb una mica de rigor. No \u00e9s un exercici de relaxaci\u00f3 ni una moda del benestar: \u00e9s la base t\u00e8cnica sobre la qual s'aguanta tota la resta.<\/p> Si tens un gat o un gos a casa, mira'ls una estona mentre dormen. Qu\u00e8 se'ls mou? No el pit. El que se'ls mou sense parar \u00e9s la panxa. I si penses en qualsevol nad\u00f3 estirat panxa amunt, veur\u00e0s el mateix moviment: amunt i avall, amunt i avall, tota l'estona a la part baixa del cos.<\/p> El diafragma \u00e9s un m\u00fascul en forma de c\u00fapula que hi ha just sota els pulmons i que separa el pit de l'abdomen. Quan es contrau, baixa i deixa espai perqu\u00e8 els pulmons s'omplin; quan es relaxa, torna a pujar i l'aire surt. Fins aqu\u00ed, la part que explica qualsevol manual de fisiologia: la Cleveland Clinic<\/a> hi afegeix que respirar aix\u00ed redueix la freq\u00fc\u00e8ncia respirat\u00f2ria i fa que respirar costi menys esfor\u00e7.<\/p> Ara ve la part que a mi m'interessa, que \u00e9s per qu\u00e8 deixem de fer-ho.<\/p> Tinc una teoria de fireta \u2014i insisteixo que \u00e9s de fireta, no te la prenguis com a ci\u00e8ncia\u2014 que diu aix\u00ed: des del moment que naixem, comencem a rebre est\u00edmuls que ens provoquen reaccions emocionals. No ens en recordem, per\u00f2 la primera vegada que vam sentir por de deb\u00f2 devia ser molt desagradable. I all\u00f2 va deixar empremta.<\/p> Fes una prova ara mateix. Sense pensar-hi gaire, fes una respiraci\u00f3 que representi angoixa. Una respiraci\u00f3 de por.<\/p> Cap on t'ha anat l'aire? Cap amunt, oi? Cap al pit.<\/p> Doncs aix\u00f2. La respiraci\u00f3 de l'ensurt viu a dalt, i amb els anys s'hi ha anat instal\u00b7lant fins a convertir-se en la nostra manera habitual de respirar. Recuperar el diafragma no \u00e9s aprendre res nou: \u00e9s desfer un h\u00e0bit.<\/p> Aquesta \u00e9s la part que m\u00e9s sorpr\u00e8n la gent que ve a entrenar, perqu\u00e8 tothom s'espera alguna cosa complicada i resulta que \u00e9s pura f\u00edsica.<\/p> Pensa en una manxa d'aquestes amb qu\u00e8 inflem un matal\u00e0s. Quan la premem, en surt l'aire. I quan deixem de pr\u00e9mer, qu\u00e8 fa? S'infla sola. No perqu\u00e8 la manxa \"agafi aire\" \u2014una manxa no respira\u2014 sin\u00f3 perqu\u00e8 hem fet el buit a dins i l'aire, de manera natural, tendeix a ocupar l'espai buit.<\/p> El teu diafragma funciona igual. Prements amb el diafragma i l'aire surt de forma controlada, com el d'un cantant d'\u00f2pera. En el moment que deixes de pr\u00e9mer, l'aire entra sol. No cal que l'agafis: ja ve.<\/p> Si algun dia has obert una ampolla de vi que havies tapat amb un d'aquests aparells que en treuen l'aire, ho has sentit: en treure el tap, se sent un soroll. \u00c9s l'aire de fora que entra a dins. Aquell soroll, tradu\u00eft a la teva manera de parlar, \u00e9s el que et permet continuar parlant sense quedar-te sense aire a mitja frase.<\/p> I fixa't en una cosa: per fer sortir molt d'aire de manera potent i sostinguda, no cal agafar tot l'aire que ets capa\u00e7 d'agafar. N'hi ha prou amb el que et cap a la part baixa dels pulmons, treballant amb el diafragma i amb els m\u00fasculs abdominals. Molta gent que arriba a Comunica creu que el problema \u00e9s que li falta aire. Gaireb\u00e9 mai \u00e9s aix\u00f2. El problema \u00e9s per on el treu.<\/p> Aqu\u00ed hi ha la idea que sol descol\u00b7locar m\u00e9s, i \u00e9s aquesta: quan parlem, el que fem fonamentalment no \u00e9s expulsar aire, sin\u00f3 aguantar-lo<\/strong>.<\/p> Pensa-hi. Quantes vegades t'han vingut ganes de riure en un moment que consideraves inapropiat i no volies que se't escap\u00e9s? Qu\u00e8 fas per aturar el riure? Aguantar la respiraci\u00f3. No vols que surti l'aire, perqu\u00e8 l'aire \u00e9s el que provoca el so.<\/p> I al rev\u00e9s: tens moltes ganes de plorar, per\u00f2 en aquell context no et vols deixar anar. Qu\u00e8 fas? Aguantar la respiraci\u00f3, tamb\u00e9.<\/p> Aguantar la respiraci\u00f3 \u00e9s, doncs, un mecanisme que ja fem servir instintivament per gestionar moments emocionals sense perdre el control. Quan parles davant d'alg\u00fa, \u00e9s exactament el mateix m\u00fascul i exactament el mateix gest, per\u00f2 conscient.<\/p> I t\u00e9 un segon benefici, que a mi em sembla el m\u00e9s valu\u00f3s de tots: et dona temps<\/strong>. Jo no s\u00e9 quina ser\u00e0 la paraula que dir\u00e9 despr\u00e9s d'aquesta que estic dient ara. Ning\u00fa ho sap. Necessitem temps per anar transformant una idea abstracta que tenim al cap en una frase concreta que l'altre pugui entendre. I la manera de donar-te aquest temps sense que soni a bloqueig \u00e9s, precisament, controlant la respiraci\u00f3 i sabent bloquejar-la.<\/p> D'aix\u00f2 en surten les pauses, i les pauses s\u00f3n una eina, no un accident. Si vols aprofundir-hi, en parlo espec\u00edficament a l'article sobre el silenci com a eina comunicativa<\/a>.<\/p> Deixa'm ser clar en aix\u00f2, perqu\u00e8 circula molta promesa f\u00e0cil: respirar amb el diafragma no et traur\u00e0 la por. Ni aix\u00f2 ni cap altra t\u00e8cnica. Jo no trec la por ni els nervis a ning\u00fa, ni jo ni ning\u00fa.<\/p> El que s\u00ed que fa la respiraci\u00f3 diafragm\u00e0tica \u00e9s una altra cosa, i \u00e9s molt m\u00e9s \u00fatil del que sembla: et dona sensaci\u00f3 de control<\/strong>. I la sensaci\u00f3 de control \u00e9s el que acaba tenint un efecte real sobre com et sents.<\/p> Funciona en aquest ordre, no a l'inrev\u00e9s. No \u00e9s que et calmis i llavors parlis b\u00e9. \u00c9s que tens una t\u00e8cnica que domines, aquesta t\u00e8cnica fa que s\u00e0pigues qu\u00e8 est\u00e0s fent mentre ho fas, i aquesta consci\u00e8ncia et treu de sobre bona part del pes. Ho explico amb m\u00e9s detall a l'article sobre com gestionar la por quan t'has d'exposar davant d'un grup<\/a>.<\/p> Com qualsevol altra habilitat \u2014tocar la guitarra, esquiar, conduir\u2014 aix\u00f2 demana pr\u00e0ctica, rigor i temps. No hi ha dreceres, i qui te'n vengui alguna, desconfia.<\/p> Dues coses que pots provar avui mateix, sense necessitat de ning\u00fa:<\/p>Qu\u00e8 \u00e9s la respiraci\u00f3 diafragm\u00e0tica i per qu\u00e8 l’hem perduda<\/h2>\n
La f\u00edsica de la manxa: aqu\u00ed no hi ha cap misteri<\/h2>\n
Aguantar la respiraci\u00f3 \u00e9s la base de tot<\/h2>\n
La respiraci\u00f3 diafragm\u00e0tica no et traur\u00e0 els nervis (i est\u00e0 b\u00e9 que sigui aix\u00ed)<\/h2>\n
Per on comen\u00e7ar<\/h2>\n
Respiraci\u00f3 diafragm\u00e0tica: la t\u00e8cnica que et dona control quan parles<\/h1>
Qu\u00e8 \u00e9s la respiraci\u00f3 diafragm\u00e0tica i per qu\u00e8 l'hem perduda<\/h2>
La f\u00edsica de la manxa: aqu\u00ed no hi ha cap misteri<\/h2>
Aguantar la respiraci\u00f3 \u00e9s la base de tot<\/h2>
La respiraci\u00f3 diafragm\u00e0tica no et traur\u00e0 els nervis (i est\u00e0 b\u00e9 que sigui aix\u00ed)<\/h2>
Per on comen\u00e7ar<\/h2>