[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.16″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.16″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/www.comunica.barcelona\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/treu-el-microfon-da.png\u00bb alt=\u00bbapr\u00e8n a gestionar la por a parlar en p\u00fablic amb C\u00e9sar Rojas\u00bb title_text=\u00bbpersona amb por a parlar en p\u00fablic\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.7″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.7″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n
Quan alg\u00fa em contacta per primera vegada, sovint em diu el mateix: \u00abC\u00e9sar, quan m’he de presentar davant d’un grup, ho passo fatal.\u00bb I la primera cosa que li dic sempre \u00e9s la mateixa: la por a parlar en p\u00fablic<\/strong> no \u00e9s un defecte teu. \u00c9s, de fet, una prova que el teu cervell funciona correctament.<\/p>\n Fem un pas enrere. La por \u00e9s un mecanisme de defensa que s’activa quan ens trobem davant d’una situaci\u00f3 de la qual desconeixem les conseq\u00fc\u00e8ncies. I parlar davant d’una audi\u00e8ncia ho \u00e9s: no sabem com reaccionar\u00e0 la gent, no sabem si el que diguem agradar\u00e0, no sabem si ens jutjaran b\u00e9 o malament. El cervell hum\u00e0 (i per extensi\u00f3 el de tots els animalons), que porta 200.000 anys programat per sobreviure, interpreta aquest desconeixement com un perill i ens demana fugir.<\/p>\n En una entrevista de r\u00e0dio que vaig fer fa un temps<\/a>, ho vaig resumir aix\u00ed: la por esc\u00e8nica \u00e9s, al cap i a la fi, la por a morir. No \u00e9s racional \u2014sabem perfectament que ning\u00fa es morir\u00e0 per fer un mal discurs\u2014 per\u00f2 l’emoci\u00f3 no ent\u00e9n de raons. I les emocions, sempre, van per davant.<\/p>\n No sou pocs els que us hi trobeu. S’estima que un 75% de la poblaci\u00f3 sent algun grau d’ansietat en haver de parlar davant d’un grup, el que en diuen glossof\u00f2bia (Gabinet Psicol\u00f2gic Matar\u00f3<\/a>). Dit d’una altra manera: si sents nervis, ets a la majoria, no a l’excepci\u00f3.<\/p>\n Aqu\u00ed ve la part que sol sorprendre m\u00e9s gent: jo no treballo perqu\u00e8 els meus alumnes deixin de sentir nervis. No puc, i qui et prometi treure’t la por a base de tres trucs de cap de setmana t’est\u00e0 enganyant. No podem triar com ens sentim, de la mateixa manera que no podem triar estar m\u00e9s o menys enamorats.<\/p>\n Poso sempre el mateix exemple: en Leo Messi, xutant un penal en una final de Mundial. Estaria nervi\u00f3s? Sens dubte. S’hi jugaria molt. Per\u00f2 la difer\u00e8ncia entre ell i qualsevol de nosaltres no \u00e9s la intensitat dels nervis, \u00e9s la t\u00e8cnica. Nosaltres, tremolant, xutar\u00edem la pilota i creuar\u00edem els dits. Messi decideix on la col\u00b7locar\u00e0, amb quina cama, amb quina for\u00e7a, perqu\u00e8 ha entrenat aquell gest mil vegades. Els nervis hi s\u00f3n igualment, per\u00f2 ja no decideixen ells.<\/p>\n Amb parlar en p\u00fablic passa exactament el mateix. L’objectiu no \u00e9s no tenir por. L’objectiu \u00e9s tenir una t\u00e8cnica prou s\u00f2lida perqu\u00e8 aquesta por no sigui qui condueixi.<\/p>\n Hi ha una veueta que apareix just abans de llan\u00e7ar-te: \u00abi si no els agrada?\u00bb, \u00absegur que t’equivoques\u00bb, \u00abmillor no arrisquis\u00bb<\/em>. Jo l’anomeno el follet. \u00c9s aquella part de nosaltres que, per protegir-nos, ens demana amagar-nos, parlar fluix, no moure les mans, passar desapercebuts.<\/p>\n El problema \u00e9s que fer-li cas al follet no ens fa sentir m\u00e9s segurs a llarg termini: ens fa petits. I quan actuem des de la por \u2014encongits, sense mirar, parlant fluix\u2014 la gent ho nota, encara que no en siguem conscients. En canvi, quan ens atrevim a mostrar-nos amb generositat, lluitem contra el follet, el silenciem i la comunicaci\u00f3 canvia completament.<\/p>\n Perqu\u00e8, i aix\u00f2 \u00e9s clau, una cosa \u00e9s sentir por i tractar de dissimular-la i una altra ben diferent \u00e9s actuar<\/strong><\/a>. Actuar \u2014en el sentit d’interpretar un rol conscientment\u2014 no \u00e9s fingir ser alg\u00fa que no ets. \u00c9s decidir, malgrat els nervis, quina imatge de tu vols transmetre.<\/p>\n Un cop assumit que els nervis no marxaran, la pregunta \u00fatil \u00e9s: qu\u00e8 puc fer perqu\u00e8 no em bloquegin?<\/p>\n Respira des del diafragma.<\/strong> Quan estem nerviosos, la respiraci\u00f3 puja cap al pit i s’accelera. Respirar des de m\u00e9s avall, de forma pausada, envia al cos un missatge de calma i, de retruc, fa que la veu soni m\u00e9s segura.<\/p>\n Badalla abans de sortir.<\/strong> Sona estrany, per\u00f2 \u00e9s una de les eines m\u00e9s infravalorades que conec. Badallar relaxa la mand\u00edbula, destapa les o\u00efdes i redueix la tensi\u00f3 acumulada. Si abans d’una reuni\u00f3 important et notes el cos encongit, prova-ho.<\/p>\n Fes-te amic del silenci.<\/strong> El silenci no \u00e9s el moment en qu\u00e8 \u00abno saps qu\u00e8 dir\u00bb. \u00c9s el temps que necessites per triar la paraula seg\u00fcent. Com m\u00e9s el temis, m\u00e9s pressa tindr\u00e0s, i la pressa \u00e9s l’origen de la majoria de bloquejos. Parlo m\u00e9s extensament de l’\u00fas del silenci en aquest altre article: https:\/\/www.comunica.barcelona\/articles\/el-silenci-com-a-eina-comunicativa\/<\/a><\/p>\n Prepara’t, per\u00f2 no memoritzis paraula per paraula.<\/strong> Tenir clar l’objectiu de la teva intervenci\u00f3 \u2014qu\u00e8 vols que senti qui t’escolta\u2014 dona molta m\u00e9s seguretat que aprendre’s un gui\u00f3 de mem\u00f2ria, perqu\u00e8 un gui\u00f3 memoritzat es trenca amb qualsevol imprevist.<\/p>\n Fa un temps vaig comen\u00e7ar a treballar amb una noia \u2014diguem-li la M.\u2014 que arribava a les sessions dient una frase que sento sovint: \u00abno s\u00e9 per qu\u00e8, per\u00f2 em bloquejo, no dic les coses com voldria.\u00bb De seguida vaig veure que tenia dues virtuts poc habituals juntes: molt de talent per captar les emocions i molta valentia per llan\u00e7ar-s’hi, malgrat la por.<\/p>\n Vam treballar sobretot a base d’atrevir-se: apagar el llum per comprovar que no hi havia cap monstre, per dir-ho d’alguna manera. Al cap d’unes vint hores de feina, va fer la seva primera presentaci\u00f3 important. No li vaig preguntar si havia tingut por \u2014s\u00e9 que s\u00ed\u2014, sin\u00f3 com l’havia gestionada. I la resposta, aquesta vegada, va ser diferent de la del primer dia.<\/p>\n Si te’n vas amb una sola idea d’aquest article, que sigui aquesta: la por a parlar en p\u00fablic no desapareix perqu\u00e8 alg\u00fa t’ho prometi, desapareix la depend\u00e8ncia que hi tens quan adquireixes una t\u00e8cnica que et dona control real. \u00c9s un proc\u00e9s, no un interruptor, i requereix pr\u00e0ctica, no dreceres.<\/p>\n Si vols treballar-ho de forma personalitzada, a les classes particulars<\/a> treballem exactament aix\u00f2: no eliminar els nervis, sin\u00f3 que deixin de decidir per tu. Un curs d’orat\u00f2ria rigor\u00f3s no t’enganya ni et promet impossibles, et dona la t\u00e8cnica que necessites per enfrontar les situacions de por amb les m\u00e0ximes garanties.<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Por a parlar en p\u00fablic: com gestionar-la? Quan alg\u00fa em contacta per primera vegada, sovint em diu el mateix: \u00abC\u00e9sar, quan m’he de presentar davant d’un grup, ho passo fatal.\u00bb I la primera cosa que li dic sempre \u00e9s la mateixa: la por a parlar en p\u00fablic no \u00e9s un defecte teu. \u00c9s, de fet,…<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":10001,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":" Quan alg\u00fa em contacta per primera vegada, sovint em diu el mateix: \"C\u00e9sar, quan m'he de presentar davant d'un grup, ho passo fatal.\" I la primera cosa que li dic sempre \u00e9s la mateixa: la por parlar en p\u00fablic<\/strong> no \u00e9s un defecte teu. \u00c9s, de fet, una prova que el teu cervell funciona correctament.<\/p> Fem un pas enrere. La por \u00e9s un mecanisme de defensa que s'activa quan ens trobem davant d'una situaci\u00f3 de la qual desconeixem les conseq\u00fc\u00e8ncies. I parlar davant d'una audi\u00e8ncia ho \u00e9s: no sabem com reaccionar\u00e0 la gent, no sabem si el que diguem agradar\u00e0, no sabem si ens jutjaran b\u00e9 o malament. El cervell, que porta 200.000 anys programat per sobreviure, interpreta aquest desconeixement com un perill i ens demana fugir.<\/p> En una entrevista de r\u00e0dio que vaig fer fa un temps, ho vaig resumir aix\u00ed: la por esc\u00e8nica \u00e9s, al cap i a la fi, la por a morir. No \u00e9s racional \u2014sabem perfectament que ning\u00fa es morir\u00e0 per fer un mal discurs\u2014 per\u00f2 l'emoci\u00f3 no ent\u00e9n de raons. I les emocions, sempre, van per davant.<\/p> No sou pocs els que us hi trobeu. S'estima que un 75% de la poblaci\u00f3 sent algun grau d'ansietat en haver de parlar davant d'un grup, el que en diuen glossof\u00f2bia (Gabinet Psicol\u00f2gic Matar\u00f3<\/a>). Dit d'una altra manera: si sents nervis, ets a la majoria, no a l'excepci\u00f3.<\/p> Aqu\u00ed ve la part que sol sorprendre m\u00e9s gent: jo no treballo perqu\u00e8 els meus alumnes deixin de sentir nervis. No puc, i qui et prometi treure't la por a base de tres trucs de cap de setmana t'est\u00e0 enganyant. No podem triar com ens sentim, de la mateixa manera que no podem triar estar m\u00e9s o menys enamorats.<\/p> Poso sempre el mateix exemple: en Leo Messi, xutant un penal en una final de Mundial. Estava nervi\u00f3s? Sens dubte. Es jugava molt. Per\u00f2 la difer\u00e8ncia entre ell i qualsevol de nosaltres no \u00e9s el nivell de nervis, \u00e9s la t\u00e8cnica. Nosaltres, tremolant, xutar\u00edem la pilota i creuar\u00edem els dits. Messi decideix on la col\u00b7locar\u00e0, amb quina cama, amb quina for\u00e7a, perqu\u00e8 ha entrenat aquell gest mil vegades. Els nervis hi s\u00f3n igualment, per\u00f2 ja no decideixen ells.<\/p> Amb parlar en p\u00fablic passa exactament el mateix. L'objectiu no \u00e9s no tenir por. L'objectiu \u00e9s tenir una t\u00e8cnica prou s\u00f2lida perqu\u00e8 aquesta por no sigui qui condueixi.<\/p> Hi ha una veueta que apareix just abans de llan\u00e7ar-te: \"i si no els agrada?\", \"segur que t'equivoques\", \"millor no arrisquis\"<\/em>. Jo l'anomeno el follet. \u00c9s aquella part de nosaltres que, per protegir-nos, ens demana amagar-nos, parlar fluix, no moure les mans, passar desapercebuts.<\/p> El problema \u00e9s que fer-li cas al follet no ens fa sentir m\u00e9s segurs a llarg termini: ens fa petits. I quan actuem des de la por \u2014encongits, sense mirar, parlant fluix\u2014 la gent ho nota, encara que no en siguem conscients. En canvi, quan ens atrevim a mostrar-nos amb generositat, encara que el follet segueixi all\u00e0 xiuxiuejant, la comunicaci\u00f3 canvia completament.<\/p> Perqu\u00e8, i aix\u00f2 \u00e9s clau, una cosa \u00e9s sentir por i una altra ben diferent \u00e9s actuar<\/strong> des de la por. Actuar \u2014en el sentit d'interpretar un rol conscientment\u2014 no \u00e9s fingir ser alg\u00fa que no ets. \u00c9s decidir, malgrat els nervis, quina imatge de tu vols transmetre.<\/p> Un cop assumit que els nervis no marxaran, la pregunta \u00fatil \u00e9s: qu\u00e8 puc fer perqu\u00e8 no em bloquegin?<\/p> Respira des del diafragma.<\/strong> Quan estem nerviosos, la respiraci\u00f3 puja cap al pit i s'accelera. Respirar des de m\u00e9s avall, de forma pausada, envia al cos un missatge de calma i, de retruc, fa que la veu soni m\u00e9s segura.<\/p> Badalla abans de sortir.<\/strong> Sona estrany, per\u00f2 \u00e9s una de les eines m\u00e9s infravalorades que conec. Badallar relaxa la mand\u00edbula, destapa les o\u00efdes i redueix la tensi\u00f3 acumulada. Si abans d'una reuni\u00f3 important et notes el cos encongit, prova-ho.<\/p> Fes-te amic del silenci.<\/strong> El silenci no \u00e9s el moment en qu\u00e8 \"no saps qu\u00e8 dir\". \u00c9s el temps que necessites per triar la paraula seg\u00fcent. Com m\u00e9s el temis, m\u00e9s pressa tindr\u00e0s, i la pressa \u00e9s l'origen de la majoria de bloquejos. Parlo m\u00e9s extensament de l'\u00fas del silenci en aquest altre article: https:\/\/www.comunica.barcelona\/articles\/el-silenci-com-a-eina-comunicativa\/<\/a><\/p>Per qu\u00e8 sentim por a parlar en p\u00fablic?<\/h2>\n
Tenir por no \u00e9s el problema<\/h2>\n
El follet que et frena<\/h2>\n
Eines pr\u00e0ctiques per gestionar la por a parlar en p\u00fablic<\/h2>\n
El cas de la M.<\/h2>\n
No es tracta d’eliminar la por, sin\u00f3 de no dependre-hi<\/h2>\n
Com gestionar la por parlar en p\u00fablic<\/h1>
Per qu\u00e8 sentim por parlar en p\u00fablic?<\/h2>
Tenir por no \u00e9s el problema<\/h2>
El follet que et frena<\/h2>
Eines pr\u00e0ctiques per gestionar la por parlar en p\u00fablic<\/h2>