[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.16″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.16″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ custom_padding=\u00bb|||\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb custom_padding__hover=\u00bb|||\u00bb][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/www.comunica.barcelona\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/per-que-comuniquem-conferencia.jpg\u00bb alt=\u00bbper qu\u00e8 comuniquem – C\u00e9sar Rojas explicant la superviv\u00e8ncia i les emocions en una confer\u00e8ncia d’orat\u00f2ria\u00bb title_text=\u00bbper-que-comuniquem-conferencia\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.7″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.16″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]Quan alg\u00fa em pregunta per qu\u00e8 comuniquem, la majoria de vegades espera una resposta sobre paraules, sobre discursos ben constru\u00efts o sobre com caure b\u00e9 a la gent. Per\u00f2 la veritat \u00e9s molt m\u00e9s b\u00e0sica, i tamb\u00e9 molt m\u00e9s interessant: comunicar no \u00e9s una opci\u00f3. \u00c9s una necessitat de superviv\u00e8ncia.<\/p>\n
Fes-te una pregunta senzilla: quin \u00e9s l’objectiu m\u00e9s important que tens ara mateix? Segurament no hi has pensat mai en aquests termes, perqu\u00e8 \u00e9s un objectiu tan b\u00e0sic que ni el notem. \u00c9s el mateix objectiu que tenen totes les persones de Barcelona, totes les persones del planeta, i, de fet, tots els \u00e9ssers vius que hi ha avui a la Terra: sobreviure.<\/p>\n
Respirar \u00e9s imprescindible per sobreviure. I comunicar-nos tamb\u00e9 ho \u00e9s. No \u00e9s una decisi\u00f3 que prenguem conscientment cada mat\u00ed. Si jo, ara mateix, decid\u00eds marxar d’una sala sense dir res, ja t’estaria comunicant alguna cosa. Tots els \u00e9ssers vius comuniquen, cadascun a la seva manera \u2014la nostra, com a esp\u00e8cie, \u00e9s la m\u00e9s complexa de totes\u2014, per\u00f2 ning\u00fa se n’escapa.<\/p>\n
Aqu\u00ed ve la part que sol sorprendre m\u00e9s a qui ve a les meves classes. Els homo sapiens vam apar\u00e8ixer fa uns 200.000-300.000 anys<\/a>, segons el registre f\u00f2ssil de l’esp\u00e8cie. En termes de vida a la Terra, aix\u00f2 \u00e9s ahir. I som biol\u00f2gicament pr\u00e0cticament iguals que aquells primers humans.<\/p>\n El que ha canviat a una velocitat brutal \u00e9s la nostra evoluci\u00f3 cultural i tecnol\u00f2gica, no la biol\u00f2gica. La vida al segle XVIII s’assemblava molt m\u00e9s a la del segle XVI que la teva vida s’assembla a la dels teus avis. I cada vegada anem m\u00e9s r\u00e0pid. El nostre cervell, en canvi, continua funcionant amb el mateix manual d’instruccions de fa dos-cents mil anys: sobreviure per damunt de tot.<\/p>\n Un dels estats emocionals m\u00e9s primaris, i que est\u00e0 directament lligat a la superviv\u00e8ncia, \u00e9s la por. La por \u00e9s un mecanisme de defensa que s’activa quan ens trobem davant de circumst\u00e0ncies de les quals no coneixem les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n Imagina que has de fer una exposici\u00f3 oral dem\u00e0 i et poses molt nervi\u00f3s. Des d’un punt de vista racional, saps perfectament que no et passar\u00e0 res greu. Per\u00f2 des d’un punt de vista emocional, el teu cos t\u00e9 la necessitat prim\u00e0ria de fugir. I aix\u00f2 passa perqu\u00e8 les emocions s\u00f3n molt m\u00e9s poderoses que la ra\u00f3.<\/p>\n Si la ra\u00f3 an\u00e9s sempre per davant de l’emoci\u00f3, la vida seria molt m\u00e9s avorrida (i, sincerament, tamb\u00e9 m\u00e9s senzilla). Simplement analitzar\u00edem que no tenim cap motiu real per patir i no ens posar\u00edem nerviosos. Per\u00f2 no funcionem aix\u00ed.<\/p>\n Aquest mecanisme es veu encara m\u00e9s clar quan pensem en el futur. Imagina que tens una entrevista de feina dem\u00e0 i, a l’anterior, et vas entrebancar molt i ho vas passar malament. \u00c9s f\u00e0cil que aquella nit no puguis dormir b\u00e9, pensant que et tornar\u00e0 a passar el mateix.<\/p>\n Aqu\u00ed no hi ha cap seguretat real en anticipar aquest futur: nom\u00e9s neguit. I passa perqu\u00e8 segueix lligat a la superviv\u00e8ncia. El teu cervell, que continua sent el mateix de fa 200.000 anys, interpreta: \u00abno hi vagis, ho passar\u00e0s fatal, et tornaran a passar aquelles coses\u00bb. Si f\u00f3ssim un c\u00e8rvol que sent una amena\u00e7a al bosc, la decisi\u00f3 seria purament emocional i sortir\u00edem corrent sense pensar-ho. Per\u00f2 tenim una cosa que el c\u00e8rvol no t\u00e9: la capacitat de prendre decisions conscients, d’analitzar i d’imaginar el futur amb perspectiva. Puc pensar: \u00absi no hi vaig, segur que no obtinc la feina, i em sentir\u00e9 frustrat\u00bb. I aix\u00f2 em dona el valor per anar-hi igualment.<\/p>\n Entendre per qu\u00e8 comuniquem \u2014i per qu\u00e8 sentim el que sentim quan ho fem\u2014 \u00e9s el primer pas per treballar-hi de veritat. No es tracta d’eliminar la por o el nerviosisme abans de parlar en p\u00fablic, perqu\u00e8 aix\u00f2 seria anar en contra de com estem fets. Es tracta d’entendre d’on ve aquesta reacci\u00f3 per poder gestionar-la, en lloc que ella et gestioni a tu.<\/p>\n Aquest \u00e9s exactament el punt de partida de les meves classes particulars d’orat\u00f2ria<\/a>: no treballem per convertir-te en alg\u00fa que no sent res, sin\u00f3 per ajudar-te a comunicar-te b\u00e9 precisament sabent que ets un \u00e9sser hum\u00e0 amb emocions que, moltes vegades, van molt per davant de la ra\u00f3.<\/p>\n Article basat en la confer\u00e8ncia \u00abLes emocions i la comunicaci\u00f3\u00bb de C\u00e9sar Rojas. Impartida a l’Associaci\u00f3 Tartamudesa Catalunya<\/em> Quan alg\u00fa em pregunta per qu\u00e8 comuniquem, la majoria de vegades espera una resposta sobre paraules, sobre discursos ben constru\u00efts o sobre com caure b\u00e9 a la gent. Per\u00f2 la veritat \u00e9s molt m\u00e9s b\u00e0sica, i tamb\u00e9 molt m\u00e9s interessant: comunicar no \u00e9s una opci\u00f3. \u00c9s una necessitat de superviv\u00e8ncia. Per qu\u00e8 comuniquem: l’objectiu que…<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":10206,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":" Quan alg\u00fa em pregunta per qu\u00e8 comuniquem, la majoria de vegades espera una resposta sobre paraules, sobre discursos ben constru\u00efts o sobre com caure b\u00e9 a la gent. Per\u00f2 la veritat \u00e9s molt m\u00e9s b\u00e0sica, i tamb\u00e9 molt m\u00e9s interessant: comunicar no \u00e9s una opci\u00f3. \u00c9s una necessitat de superviv\u00e8ncia.<\/p> Fes-te una pregunta senzilla: quin \u00e9s l'objectiu m\u00e9s important que tens ara mateix? Segurament no hi has pensat mai en aquests termes, perqu\u00e8 \u00e9s un objectiu tan b\u00e0sic que ni el notem. \u00c9s el mateix objectiu que tenen totes les persones de Barcelona, totes les persones del planeta, i, de fet, tots els \u00e9ssers vius que hi ha avui a la Terra: sobreviure.<\/p> Respirar \u00e9s imprescindible per sobreviure. I comunicar-nos tamb\u00e9 ho \u00e9s. No \u00e9s una decisi\u00f3 que prenguem conscientment cada mat\u00ed. Si jo, ara mateix, decid\u00eds marxar d'una sala sense dir res, ja t'estaria comunicant alguna cosa. Tots els \u00e9ssers vius comuniquen, cadascun a la seva manera \u2014la nostra, com a esp\u00e8cie, \u00e9s la m\u00e9s complexa de totes\u2014, per\u00f2 ning\u00fa se n'escapa.<\/p>Per qu\u00e8 sentim por quan comuniquem en p\u00fablic<\/h2>\n
El cervell que t’avisa de perills que ja no existeixen<\/h2>\n
Per qu\u00e8 comuniquem: la conclusi\u00f3 pr\u00e0ctica<\/h2>\n
\n
\n[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Per qu\u00e8 comuniquem: l'objectiu que compartim amb qualsevol \u00e9sser viu<\/h2>
Som biol\u00f2gicament id\u00e8ntics a fa 200.000 anys<\/h2>